Aquest paper presenta una sèrie d’indicadors per tal d’avaluar l’acompliment dels sistemes sanitaris. També presenta noves dades comparatives sobre les polítiques i les institucions d’atenció sanitària dels països de l’OCDE. Aquesta sèrie d’indicadors permet fer una caracterització empírica dels sistemes sanitaris, com també identificar grups de països amb unes institucions sanitàries similars. També ajuda a descobrir els punts forts i febles del sistema sanitari de cada país i a avaluar les possibilitats de millora de la relació qualitat-preu. L’anàlisi empírica assenyala que a tots els països estudiats hi ha marge per a la millora de l’efectivitat de la despesa sanitària; no hi ha cap sistema sanitari que actuï sistemàticament millor en la prestació d’una atenció sanitària rendible –per la qual cosa les grans reformes no són cap garantia; en canvi, incrementar la coherència de les polítiques, adoptant les millors pràctiques dintre d’un sistema similar i copiant els elements més apropiats d’altres sistemes són alternatives que poden resultar més pràctiques i efectives a l’hora d’augmentar l’eficiència de la despesa sanitària.

Paraules clau: sistema sanitari; eficiència; despesa pública; institucions i polítiques sanitàries