Data inicial de publicació: 11 de març del 2020 a Public Administration: https://doi.org/10.1111/padm.12664

Informació sobre finançament: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, número d’ajut/subvenció: 2017‐SGR‐1556; Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, Govern d’Espanya, número d’ajut/subvenció: CSO2016‐80823‐P

Resum

L’afirmació que la motivació per al servei públic (public service motivation, PSM) és un antecedent de conducta prosocial s’ha provat i avalat empíricament molt sovint. No obstant això, una anàlisi més detallada d’aquesta literatura revela grans disparitats a l’hora de relacionar aquests dos constructes. Una raó que podria explicar aquestes diferències és que la relació entre la PSM i les conductes prosocials s’ha provat bàsicament utilitzant dades intersectorials autodeclarades, d’un sol avaluador i d’una mateixa enquesta. Si bé tots aquests enfocaments metodològics s’utilitzen àmpliament en les ciències socials, són també susceptibles de possibles biaixos. Per reexaminar aquesta relació, hem fet dos estudis comparatius. L’estudi 1 utilitza dades intersectorials autodeclarades, d’un sol avaluador i d’una mateixa enquesta relacionant la PSM amb la conducta prosocial, i revela una relació positiva amb la dimensió de Compassió de la PSM. L’estudi 2 consisteix a observar la conducta prosocial efectiva en una situació de la vida real. En aquest cas, la correlació entre la PSM i la conducta prosocial desapareix. Concloem debatent sobre les raons que poden explicar les diferències obtingudes en els dos estudis.