Senyor president, membres del Consell Europeu,

La incertesa que caracteritza la nostra època ha fet que la tasca que se’ns va confiar hagi resultat particularment difícil. Ens vam veure obligats a basar la nostra anàlisi només en aquelles tendències a llarg termini que són més fàcils de discernir.

Els nostres descobriments no són tranquil·litzadors ni per a la Unió ni per als nostres ciutadans: una crisi econòmica mundial; els estats acudint a rescatar els bancs; l’envelliment de la població, que amenaça la competitivitat de les nostres economies i la sostenibilitat dels nostres models socials; la pressió a la baixa sobre els costos i els salaris; els reptes del canvi climàtic i de la dependència energètica creixent, i el desplaçament cap a l’Est pel que fa a la distribució mundial de la producció i l’estalvi. A més de tot això, planen sobre nostre les amenaces del terrorisme, la delinqüència organitzada i la proliferació de les armes de destrucció massiva.

La Unió Europea podrà mantenir i augmentar el grau de prosperitat en aquest món canviant? Serà capaç de promoure i de defensar els valors i els interessos d’Europa?

La nostra resposta és afirmativa. La Unió Europea pot ser un agent de canvi al món, que marqui tendències, i no un mer testimoni passiu. Això no obstant, només serà possible si treballem junts; els reptes als quals ens enfrontem són massa grans perquè qualsevol país europeu pugui encarar-los per si mateix. La nostra capacitat per influir en els esdeveniments més enllà de les nostres fronteres dependrà, al seu torn, de la nostra capacitat per garantir un creixement sòlid i la cohesió interna dins de la Unió. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el Grup de reflexió després d’unes intenses deliberacions i consultes amb nombrosos experts i institucions.



ÍNDEX