"La corrupció no té ideologia; no és ni de dretes ni d'esquerres", va afirmar José Luis Ayllón, secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, durant la conferència que va pronunciar a ESADE. "Els casos de corrupció fan mal a tots els partits polítics i soscaven tremendament la democràcia", va destacar Ayllón. I va afegir amb rotunditat que la corrupció "s'ha d'extirpar". Aquestes declaracions es van produir en un acte organitzat pel Club Direcció Pública ESADE Alumni, en el marc de la primera sessió del cicle "Regeneració democràtica de la vida pública", que tindrà lloc al campus d'ESADE Madrid en les properes setmanes. Va presentar l'acte Enrique Verdeguer, director d'ESADE Madrid, i el va moderar Óscar Cortés, president del Club Direcció Pública ESADE Alumni a Madrid.

En la seva intervenció, Ayllón va repassar totes les iniciatives que el Govern espanyol ha aprovat des de 2012 a favor de la regeneració política, en un moment de desafecte evident de la ciutadania cap als partits polítics i les institucions públiques i privades. "La lluita contra la corrupció ha de ser de la societat civil i dels partits polítics", va assenyalar Ayllón. I va recordar l'aprovació de la Llei de transparència per evitar, segons va dir, "que siguem l'última democràcia europea a disposar d'eines d'informació i de transparència a disposició dels ciutadans". També va anunciar la iniciativa de dues noves lleis sobre control financer i regulació dels alts càrrecs que contribuiran, a parer seu, a la necessària regeneració democràtica del nostre país.

Ayllón va destacar la importància del sistema democràtic. "En la política, hi ha alternatives; si no t'agrada un partit, en votes un altre i tens la possibilitat del canvi. Però fora de la política, no hi ha alternativa", va afirmar el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts. Quan se la va preguntar sobre el risc d'atomització del mapa polític espanyol en el futur, amb la incorporació de nous partits polítics, Ayllón va dir que "la diferència entre Itàlia i Espanya ha estat l'estabilitat política que nosaltres tenim. Perdre-la seria perdre molt", si bé va reconèixer que "la majoria absoluta no és l'única fórmula". "Hi ha altres fórmules, com la del gran pacte a Alemanya, però sincerament això ho veig complicat a Espanya".

El cicle "Regeneració democràtica de la vida pública" continuarà les properes setmanes amb conferències de líders representants de les diferents forces polítiques. En la seva intervenció de cloenda, Enrique Verdeguer va recordar el document elaborat per UNIJES (Universitats Jesuïtes), precisament sobre la regeneració democràtica al nostre país, que planteja iniciatives de diversos tipus en aquest àmbit.

Programa

• Presenta i modera: Enrique Verdeguer, director d'ESADE Madrid
• Ponència: José Luis Ayllón, secretari d'Estat de Relacions amb les Cortes

José Luis Ayllón

José Luis Ayllón va néixer a Barcelona. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Advocat. Fou president de Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, assessor del Gabinet de la Presidència del Govern espanyol i secretari nacional de Comunicació del Partit Popular; diputat al Congrés per Barcelona a les legislatures VII, VIII, IX i X, i secretari general del Grup Parlamentari Popular a la IX Legislatura. Des del 26 de desembre de 2013, és secretari d'Estat de Relacions amb les Corts.

Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts: És l'òrgan de comunicació habitual entre el Govern i les Corts Generals i, com a tal, li corresponen les funcions següents:

• La representació del Ministeri de la Presidència en les reunions de les juntes de portaveus de les cambres.
• La remissió a les Corts Generals dels escrits i les comunicacions que el Govern enviï a les cambres, excepte aquells la remissió dels quals correspongui a la ministra de la Presidència.
• L'estudi, el seguiment i la coordinació de la tramitació parlamentària del programa legislatiu del Govern.
• La coordinació de l'activitat administrativa de les relacions del Govern espanyol amb les Corts Generals i l'assistència al Govern en l'àmbit del control parlamentari i, en general, en les seves relacions amb les cambres.