Motivation in Public Management: The Call of Public Service s’afegeix a un vell debat sobre què és el que impulsa la conducta dels empleats governamentals i d''altres empleats públics. Durant molts segles es va considerar que el servei públic era una noble vocació. Tanmateix, durant els últims anys del segle xx molts acadèmics van posar en qüestió tant la realitat com la conveniència d''una ètica del servei públic. Aquest llibre aplega un corpus substancial i creixent d''evidències interdisciplinàries de les ciències socials, conductuals i naturals, i es planteja i respon preguntes clau sobre fins a quin punt la conducta serveix fonamentalment el propi interès o el dels altres.   

Parafrasejant James Madison, “els empleats públics no són uns angelets”, però tampoc no són uns oportunistes que només busquen enriquir-se. L''evidència presentada en aquest volum ofereix una cas que il·lustra de manera convincent que la teoria de la motivació no hauria de basar-se únicament en els models d''elecció racional, sinó també en perspectives altruistes i prosocials. A més de passar revista a evidències de moltes disciplines, el volum repassa de manera exhaustiva recerques en l''àmbit de la gestió pública realitzades sota la denominació genèrica de “motivació de servei públic”. El volum constitueix una guia completa sobre la història, la metodologia, la recerca empírica i les implicacions institucionals i de gestió de la recerca sobre la motivació de servei públic. Tal com il·lustren els col·laboradors, les implicacions van més enllà de sectors o de països determinats.

Motivation in Public Management es divideix en quatre parts. En els capítols introductoris, Foundations of Public Service Motivation (Fonaments de la motivació de servei públic), es debaten els contextos històrics i científics en què s''ha desenvolupat la motivació de servei públic. En el capítol 1, “History and Persistence of an Idea and an Ideal” (Història i persistència d''una idea i d''un ideal), Sylvia Horton afirma que la idea té una llarga història, però que no s''ha articulat i estudiat formalment sota la denominació genèrica de motivació de servei públic fins fa poc, i demostra que la motivació de servei públic és un descendent directe del que els filòsofs i d’altres han designat com “esperit de servei públic”. Horton demostra així mateix que l''esperit de servei públic difereix en els diferents règims, però que aquests comparteixen elements comuns, i es pregunta si la “nova gestió pública” conduirà a un nou ideal de servei públic i si aquest continuarà motivant els empleats públics.

Si bé les teories de l''elecció racional han predominat en la ciència social, el capítol 2, “Interdisciplinary Foundations” (Fonaments interdisplinaris) repassa el ric suport científic a la motivació de servei públic. Michael Koehler i Hal Rainey mostren de quina manera han convergit la teoria i la recerca empírica en àmbits tan diversos com la sociobiologia, la sociologia, la psicologia, la conducta organitzacional, l''economia i la ciència política, per suggerir que la motivació de servei públic és una direcció versemblant i útil per a la recerca. 

El capítol 3 tradueix les diverses tendències de la teoria i de la recerca empírica en una teoria dinàmica que resulta útil per explicar la motivació per a contextos i conductes diferents. A “Behavioral Dynamics” (Dinàmica conductual), Perry i Vandenabeele utilitzen diversos corrents investigadors, incloent-hi la teoria institucional, la identitat i els processos basats en autoconceptes, així com les teories psicològiques de l''autoregulació, per desenvolupar una teoria de la motivació de servei públic.  

La part introductòria del llibre conclou amb un repàs de les qüestions metodològiques associades a l''estudi de la motivació de servei públic en el capítol 4. Bradley Wright analitza detingudament qüestions metodològiques fonamentals en relació amb recerques passades i futures, i planteja els seus punts de vista sobre la conceptualització, el mesurament i el disseny de la recerca. Wright planteja reptes per a la recerca en fer afirmacions causals sobre la motivació de servei públic, els seus antecedents i les seves conseqüències.

La segona part del llibre, “Exploring the Antecedents, Correlates, and Outcomes of Public Service Motivation” (Exploració dels antecedents, les correlacions i els resultats de la motivació de servei públic), repassa les relacions existents entre la motivació de servei públic i els conceptes que hi estan potencialment relacionats. Aquesta part del llibre tracta una sèrie d''antecedents i de resultats diferents. Sanjay Pandey i Edmund Stazyk obren la discussió en el capítol 5, “Antecedents and Correlates of Public Service Motivation” (Antecedents i correlacions de la motivació de servei públic). Pandey i Stazyk avaluen les evidències de la recerca sobre els precursors de la motivació de servei públic, incloent-hi factors sociodemogràfics, institucions socials i dinàmiques organitzacionals que contribueixen a conrear o a extingir la motivació de servei públic, i passen revista a una sèrie de correlacions com ara les preferències en matèria de compensacions, el compromís amb l''organització i la satisfacció amb el treball.

El primer resultat associat amb la motivació de servei públic que s''aborda en aquesta part del llibre implica eleccions sobre la pertinença a l''organització, que es considera tant des de la perspectiva de l''organització com des de la perspectiva dels seus membres, en el capítol 6. A “Recruitment and Selection” (Reclutament i selecció), Peter Leisink i Bram Steijn repassen la teoria i la recerca sobre l''atracció i la selecció, i tracten de relacionar la motivació de servei públic amb els marcs existents d’encaix entre persona i entorn i entre persona i lloc de treball.   

Els resultats que potser tenen un interès més gran per als gestors públics es debaten en el capítol 7, “Employee and Organizational Performance” (Rendiment de l''empleat i de l''organització). Gen Brewer analitza la recerca sobre els resultats a nivell micro i a nivell macro que s''han relacionat amb la motivació de servei públic.

Tothom que estigui familiaritzat amb les expectatives dels ciutadans respecte al servei públic sap que a aquests els interessen no solament els resultats, sinó també la conducta ètica. El capítol 8 sintetitza el que sabem sobre els antecedents de la conducta ètica i el que podem aprendre’n per a la motivació de servei públic. Jeroen Maesschalck, Zeger Van Der Wal i Leo Huberts també situen el constructe de la motivació de servei públic en un marc més ampli de valors públics i ètica organitzacional.

La segona part del llibre acaba amb un repàs i una anàlisi de les conductes dels empleats públics en contextos externs a l''organització. En el capítol 9, “Behavior in the Public Square” (La conducta a la plaça pública), David Houston valora si els empleats públics es comporten de manera diferent de com ho fan els seus conciutadans respecte al que podria considerar-se que són actes que afecten el públic i de caràcter filantròpic, i intenta explicar les diferències.

Com es posa en relleu en la discussió històrica i contextual del capítol 1, la motivació de servei públic és un constructe d''una gran rellevància. El constructe és rellevant en múltiples sectors i en molts estats nació diferents. La tercera secció del llibre presenta anàlisis comparatives que afegeixen majors implicacions del constructe. El capítol 10, “Intersectoral Differences and Their Implications” (Diferències intersectorials i les seves implicacions), explora les conseqüències de la motivació de servei públic en diversos sectors. Trui Steen es pregunta sobre quina és la influència de la motivació de servei públic que afecta les persones que treballen en entorns no lucratius i comercials, i explora així mateix les diferències existents pel que fa a la motivació de servei públic dins del servei públic.

En el capítol 11, “International Differences” (Diferències internacionals), la perspectiva comparada s''amplia a escala internacional. Wouter Vandenabeele i Steven Van de Walle presten especial atenció a les variacions de context i de sistemes de mesurament de la motivació de servei públic en diversos països. Basant-se en dades procedents de l''International Social Survey Programme, els autors analitzen les diferències pel que fa a la motivació de servei públic en 38 països diferents, tot establint una relació amb els seus respectius contextos històrics i institucionals.

La part final del llibre enllaça temes de teoria, de recerca i de pràctica sobre la motivació de servei públic. El capítol 12, “The Normative Model in Decline? Public Service Motivation in the Age of Governance” (Està en declivi el model normatiu? La motivació de servei públic en l''era de la governança), avalua la relació existent entre la motivació i els models canviants de governança. Donald Moynihan examina els canvis promoguts per la nova gestió pública, especialment els incentius financers i la utilització de sistemes de mesurament dels resultats com a forma de control, així com el recurs creixent als contractes per a la prestació de serveis públics.

El capítol 13, elaborat per Laurie Paarlberg, James Perry i Annie Hondeghem, ofereix consells i idees convincents sobre com passar de la teoria a la pràctica. La literatura motivacional sobre les compensacions extrínseques inclou àmplies receptes sobre la seva aplicació. “From Theory to Practice: Strategies for Applying Public Service Motivation” (De la teoria a la pràctica: estratègies per aplicar la motivació de servei públic) ofereix un coherent conjunt d''idees per construir sistemes motivacionals basats en la teoria i en la recerca associades a la motivació de servei públic. I acabem, en el capítol 14, amb una agenda per al desenvolupament futur de la teoria, la recerca i les aplicacions per a la motivació de servei públic, que proposa una agenda de recerca pensada per aprofundir en la nostra comprensió de la motivació de servei públic i per facilitar alhora millores en la pràctica professional.