Setze anys després que Mark H. Moore va publicar el conegut llibre Creating Public Value: Strategic Management in Governments (1995), apareix Public Value: Theory and Practice, editat per Moore i John Benington. Després d’aquella primera publicació, el llibre de Moore es va convertir, ràpidament, en una de les referències per als programes d’executive education sobre gestió pública. El llibre feia l’esperada conceptualització del paper del gestor públic respecte al dels polítics i els funcionaris, i descrivia les funcions estratègiques essencials de la gestió pública com a part de l’anomenat “triangle estratègic”. Aquest incloïa tres tasques específiques —la definició del valor públic, la capacitat operativa i l’execució, i la construcció de legitimitat— i proporcionava un mapa conceptual sòlid per ajudar a repensar la gestió pública.

La nova obra, Public Value: Theory and Practice, és de naturalesa acadèmica i té com a objectiu analitzar la teoria del valor públic, avaluant-lo en àrees de serveis públics clau. Tot i que potser no assoleix del tot el seu ambiciós objectiu, fa unes contribucions teòriques importants, especialment pel que fa al concepte de valor públic, i il·lustra com es pot posar en pràctica el triangle estratègic. Personalment, dono la benvinguda a aquest nou llibre, ja que el triangle estratègic ha estat, des de 1998, la base dels programes d’ensenyament del meu institut, dos professors del qual van traduir el llibre de Moore al castellà (Moore, 1998).

Aquest llibre inclou setze capítols: una introducció, catorze assaigs diversos i una conclusió. Les contribucions que resulten més interessants, segons el meu parer, són les que tracten del mesurament. Al capítol 6, reflexiona sobre el vincle entre el mesurament del valor públic i la construcció de la legitimitat; al capítol 12, parla de les dificultats de relacionar la producció amb els resultats de manera coherent, i, al capítol 13, adverteix el lector sobre els límits del mesurament del valor públic. Resulta igualment interessant la manera com planteja la innovació en el sector públic, al capítol 10, com també la curosa translació de les tècniques de màrqueting a la gestió del valor públic, al capítol 7. Els capítols que tenen una naturalesa empírica també contenen coneixements significatius (capítols 8, 11 i 15), ja que il·lustren la manera com s’ha posat en pràctica la teoria del valor públic i en descriuen alguns dels reptes operatius. Aquests capítols basats en experiències empíriques tracten qüestions com la coproducció del client en els serveis públics, les iniciatives de microfinances i l’educació. D’altra banda, el llibre conté, potser, massa reconceptualitzacions del significat del valor públic (capítols 2 i 3) o relacionades amb altres conceptes, com la teoria de la convenció (capítol 4), l’economia ecològica (capítol 5) i l’aprenentatge i la desigualtat (capítol 14). Aquests capítols acosten el llibre a altres camps, com el de la filosofia política, i l’allunyen de la disciplina de la gestió pública.

Podeu llegir la ressenya sencera a: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1540-6210.2011.02512.x/full

Ángel Saz-Carranza és investigador de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE i coordinador del Center for Global Economy and Geopolitics (ESADEgeo). És Doctor en Management i va ser professor visitant a la Wagner School of Public Service de la Universitat de Nova York durant tres anys. Ha publicat diversos articles al Journal of Public Administration and Theory, a Public Management Review i a Administration & Society. Els seus àmbits de recerca inclouen la regulació i la governança globals, les xarxes interorganitzatives i la interacció publicoprivada. A/e: angel.saz@esade.edu