Governança digital i seguretat viària: evidència a partir de la política de ciutats intel·ligents a la Xina

3 de juny de 2026. Xiaomang (Aiden) Niu, doctorand a Esade.

Resum:

Des de 2012, el govern central de la Xina ha impulsat successivament tres rondes de programes pilot de ciutats intel·ligents d’àmbit nacional, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics urbans mitjançant l’adopció de tecnologies digitals avançades, com ara les macrodades i la intel·ligència artificial. El transport és un àmbit d’actuació clau dins d’aquesta iniciativa, però les seves conseqüències no desitjades continuen estant poc estudiades. Aquest estudi examina l’impacte de les polítiques de ciutats intel·ligents sobre els accidents de trànsit mitjançant un disseny de diferències en diferències amb implementació esglaonada i dades de panell d’àmbit municipal procedents dels anuaris estadístics de les ciutats xineses del període comprès entre 2004 i 2023. Els resultats empírics indiquen que la política de ciutats intel·ligents genera un efecte asimètric de governança de l’era digital. És eficaç per reduir l’exposició al risc i la probabilitat d’accidents, però no millora la resiliència posterior als incidents.

Ponent:

Xiaomang (Aiden) Niu és doctorand en Gestió Pública a Esade Business School. Té un màster en Mètodes de Recerca Social per l’University College London i un grau en Estudis Internacionals amb Espanyol pel campus de la University of Nottingham a la Xina. Abans d’incorporar-se a Esade, va ser assistent de recerca en Gestió Pública a la Zhejiang University. La seva recerca se centra en la intersecció entre les tecnologies emergents i la gestió pública. Més concretament, estudia l’adopció d’iniciatives de ciutats intel·ligents i de la intel·ligència artificial en el sector públic, així com les seves implicacions per al rendiment organitzatiu. Domina diversos mètodes de recerca, entre els quals hi ha les revisions sistemàtiques i tècniques quantitatives i qualitatives com ara el mètode de diferències en diferències, la modelització d’equacions estructurals i l’anàlisi del discurs.

Una anàlisi empírica de xarxes sobre la funció de lobby de l’acadèmia en la Llei d’intel·ligència artificial

10 de juny de 2026. Erin Parsons, doctoranda a Esade.

Resum:

El coneixement acadèmic especialitzat exerceix un paper important a l’hora de garantir la legitimitat del procés d’elaboració de polítiques públiques. Malgrat que els vincles entre empreses i acadèmics són cada vegada més estrets, la literatura de ciència política ha prestat poca atenció al paper de l’acadèmia en les activitats de lobby, tot i l’existència de línies de recerca consolidades sobre el lobby informatiu i els grups d’interès. El paper fonamental dels «intermediaris epistèmics del lobby» —actors que faciliten les activitats de lobby entre les empreses i els responsables polítics mitjançant coneixement especialitzat o recerca basada en l’evidència— continua sent ignorat.

Aquest article explora el paper de l’acadèmia en la formació de coalicions a partir de dues preguntes: 1) Quines posicions ocupen els acadèmics en les xarxes de lobby?; i 2) Amb quines empreses estan connectats els acadèmics i fins a quin punt hi estan alineats políticament? Mitjançant una anàlisi de les dades de la consulta pública de la Unió Europea sobre la Llei d’intel·ligència artificial, mesurem les distàncies entre els acadèmics i altres parts interessades d’acord amb els seus posicionaments polítics, i construïm una xarxa de proximitat entre aquests actors a partir de les seves respostes —numèriques i textuals— al qüestionari sobre els riscos, la regulació i les prioritats en matèria d’intel·ligència artificial.

Els resultats mostren quins actors acadèmics han estat capturats pels grups de pressió —i quins no— a través del cas destacat, però generalitzable, de la regulació de la intel·ligència artificial. Aquesta recerca il·lustra com l’acadèmia influeix en les coalicions de lobby i com aquestes coalicions poden influir, al seu torn, en l’acadèmia.

Ponent:

Erin és doctoranda a Esade. Té experiència en polítiques digitals a Consumers International i al Fòrum Econòmic Mundial, va ser beneficiària d’una beca Fulbright a Nuuk, Groenlàndia, i ha treballat com a investigadora per al director d’Intel·ligència Nacional dels Estats Units, el Hudson Institute i la North American and Arctic Defence and Security Network (NAADSN). Té un màster de recerca en Ciències de la Gestió per Esade, un màster de recerca en Estudis Internacionals per la Universitat Pompeu Fabra i un grau en Xinès i Relacions Internacionals pel Clark Honors College de la University of Oregon.

Negociar llocs de treball: negociació política i compromisos d’ocupació de la inversió estrangera directa de nova planta a l’Àfrica

28 de setembre de 2026. Keyi Tang, professora adjunta de Relacions Internacionals i Governança Global (Esade Business School)

Resum:

Els governs no decideixen quants treballadors contracta una empresa estrangera, però sí que controlen el sòl, les infraestructures, els permisos i els incentius que determinen quins projectes poden operar i on poden fer-ho. Analitzem si aquest entorn de negociació condiciona l’ocupació associada a la inversió estrangera directa (IED) de nova planta a l’Àfrica. Mitjançant la combinació de les previsions de creació d’ocupació dels projectes d’IED amb els resultats electorals subnacionals de 681 regions de 46 països entre el 2003 i el 2021, constatem que l’alineament polític no està sistemàticament relacionat amb l’ocupació prevista ni en el conjunt de la mostra, ni en les democràcies, ni en els projectes xinesos. Tanmateix, en les autocràcies, els projectes occidentals situats als bastions del govern i a les regions electoralment disputades preveuen, respectivament, un 5,8 % i un 3,8 % més de llocs de treball per cada dòlar de capital anunciat que els projectes situats en regions de l’oposició. A més, en l’àmbit de cada projecte, tenen 28 punts percentuals més de probabilitats de ser intensius en mà d’obra i entre 20 i 23 punts percentuals més de probabilitats de pertànyer al sector manufacturer. Els projectes intensius en recursos naturals i els projectes extractius no mostren aquesta inclinació. Aquest resultat no es produeix en les democràcies ni s’observa a les regions d’origen dels líders. Interpretem aquest resultat com un equilibri negociador en què els governs autocràtics orienten els projectes que generen més ocupació cap a regions valuoses políticament, mentre que les empreses occidentals valoren prou l’accés als recursos gestionats localment per acceptar-ne la ubicació.

Ponent:

Keyi Tang és professora adjunta de Relacions Internacionals i Governança Global a Esade Business School. És doctora amb distinció per la School of Advanced International Studies (SAIS) de la Johns Hopkins University i anteriorment va ser investigadora al Global Development Policy Center de la Boston University. És autora de Power Over Progress: How Politics Shape Development Finance in Africa (Cambridge University Press, 2026), un fragment del qual va rebre el premi al millor treball d’un estudiant de postgrau del 2024, atorgat per la secció d’Economia Política Internacional de la International Studies Association. El 2026 va ser seleccionada com a finalista de les Starting Grants del Consell Europeu de Recerca i va ocupar la 25a posició entre 205 propostes del panel SH2. La seva recerca s’ha publicat en revistes com Review of International Political Economy —en dues ocasions—, Energy Economics i Energy Policy, i els seus articles d’opinió han aparegut al South China Morning Post i a The China-Global South Project.