Sessió del Consell Assessor del Public Management Lab sobre les propostes de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA)
Hi van participar Alicia Corral, secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya; Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya; i Carles Ramió, president de la CETRA.
La trobada va tenir lloc a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’11 de juny de 2026. La sessió també va incloure el seguiment dels treballs de les comissions del Public Management Lab.
Benvinguda a càrrec de Marta Labata
La sessió es va iniciar amb la benvinguda de la presidenta del Public Management Lab, Marta Labata, que va agrair als assistents la seva participació i va posar de manifest la rellevància de disposar d’un espai tan ampli i transversal com el Public Management Lab, capaç d’aplegar una pluralitat d’àmbits del sector públic sota un mateix propòsit. La presidenta va subratllar que aquest espai constitueix, alhora, una mostra dels grans consensos assolits al voltant de qüestions cabdals per a la societat catalana i el seu benestar col·lectiu, uns consensos certament infreqüents en un context social marcat per una notable polarització.
Tot seguit, Mònica Reig, directora associada d’EsadeGov, va cedir la paraula a Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, i a Alicia Corral, secretària d’Administració i Funció Pública, perquè contextualitzessin l’encàrrec formulat pel Govern de la Generalitat als experts de la CETRA en relació amb les reformes de l’Administració impulsades per l’Executiu.
Contextualització de les reformes de l’Administració i de la CETRA
El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital i la secretària d’Administració i Funció Pública van situar la necessitat de la reforma en un context definit per un fort creixement demogràfic, associat principalment als fluxos migratoris; una erosió progressiva de la confiança ciutadana en les institucions, i la necessitat ineludible de revertir la tendència històrica cap a una complexitat creixent dels tràmits administratius. En aquest sentit, van destacar la necessitat de simplificar-los mitjançant una normativa clara i de digitalitzar de manera integral els procediments que no admetin una simplificació directa.
Més enllà de la CETRA, van exposar altres iniciatives orientades a aquest mateix objectiu, com el Pla de Xoc o el CAIROS, i van subratllar que el conjunt d’aquestes reformes afectarà un nombre molt elevat de treballadors públics, atès que la Generalitat compta amb una plantilla de prop de 250.000 efectius.
Presentació de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA)
Tot seguit, Carles Ramió, president de la CETRA, va presentar les conclusions de la Comissió d’Experts i va repassar la trajectòria de les reformes anteriors —o dels intents de reforma— de l’Administració, que no havien tingut una voluntat ni un abast tan amplis com els de la reforma que emprèn l’actual Govern.
Ramió va expressar la confiança que aquesta reforma arribi a bon port, atesos els terminis exigents que el Govern i la CETRA s’havien autoimposat. En el moment de presentar l’informe tècnic, que aplega més de 700 pàgines d’anàlisi exhaustiva i recomanacions, un 30 % de les propostes ja s’havien començat a implementar.
Com a mostra de l’abast de la reforma proposada, Ramió va exposar alguns dels àmbits que la integren, com ara la transformació dels sistemes de selecció, l’atracció de talent, la reforma dels marcs normatius, la necessitat de planificar a curt, mitjà i llarg termini i l’avaluació sistemàtica de les polítiques públiques. Així mateix, va insistir en la necessitat d’una reforma d’aquest abast, atesa la delicada situació derivada de l’endarreriment de l’Administració pública catalana respecte de la resta d’administracions públiques de l’Estat espanyol.
La presentació va donar pas a un torn obert de preguntes i comentaris sobre les intervencions.
Comissions de treball
Comissió sobre Direcció de Persones
Pablo Vilanova, coordinador de la Comissió, va presentar els resultats de la feina desenvolupada durant els mesos anteriors mitjançant un document de síntesi en què s’exposaven els reptes generals, les solucions a curt i llarg termini i la concreció d’aquestes solucions en accions executables. Entre aquestes accions destaquen el pla pilot d’intercanvi de directius públics, destinat a afavorir la formació i la transferència de bones pràctiques entre organitzacions capdavanteres del país, i la possibilitat d’agrupar en un únic portal en línia les ofertes de feina de les organitzacions del sector públic.
Comissió sobre Marc Jurídic i CPP
Ricard Font, coordinador de la Comissió, va presentar les conclusions i els resultats de la feina desenvolupada durant els mesos anteriors. En la seva intervenció, va exposar la necessitat d’avançar cap a una lògica orientada als resultats —i no únicament a la contractació per activitat—, recuperar l’autonomia de gestió de les organitzacions del sector públic i entendre la col·laboració publicoprivada com una relació continuada que no conclou amb la licitació, sinó que és precisament llavors quan comença. Així mateix, va posar de manifest la necessitat d’assajar canvis normatius en espais jurídics segurs, com els bancs de proves reguladors o sandboxes.
Comissió sobre Transformació Digital
Míriam Plaza, coordinadora de la Comissió, va presentar l’estat dels treballs mitjançant una exposició dels reptes i de les possibles solucions a curt i llarg termini, que es concretaran en una reunió posterior ja programada. La seva intervenció va posar un èmfasi especial en la necessitat de reforçar la ciberseguretat, atès que la ciutadania penalitza amb més severitat les fuites d’informació de les entitats del sector públic que les del sector privat. També va destacar la necessitat de transformar la cultura organitzativa i orientar el desenvolupament dels serveis cap a les persones usuàries o, en el cas del sector públic, cap a la ciutadania.
Comissió sobre Comunicació
Adrià Comella, coordinador de la Comissió, va presentar l’estat dels treballs d’aquest grup, constituït amb posterioritat a les comissions anteriors i que ja ha celebrat la seva primera reunió, centrada en els reptes de la comunicació del sector públic.
El diagnòstic s’emmarca en una crisi de confiança de la ciutadania envers el sector públic. Entre els reptes identificats hi ha la necessitat de diferenciar l’esfera política —que no gaudeix d’una confiança elevada per part de la ciutadania— de l’esfera tècnica —que sí que en gaudeix—. També es va assenyalar el caràcter excessivament reactiu de la comunicació actual i la necessitat d’avançar cap a un model proactiu. Tot i el bon posicionament en els canals tradicionals, encara hi ha un marge de millora significatiu en els canals més innovadors per arribar a tots els públics.
Cloenda
Finalment, es va presentar una nova integrant del Public Management Lab: Laia Pellejà, directora de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).
La sessió va concloure amb un torn obert de preguntes i amb les paraules de cloenda de la presidenta del Public Management Lab, que va remarcar la importància d’un lideratge sòlid per a les organitzacions del sector públic i va agrair l’assistència de tots els participants. També va posar en relleu la capacitat d’aquest espai per compartir inquietuds, idees i bones pràctiques entre persones altament qualificades que comparteixen un propòsit comú.
Tot seguit, la comitiva va visitar les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, guiada pel seu director gerent, Adrià Comella.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.