El gener de 2009, el president Obama va signar el Memoràndum sobre transparència i govern obert. El memoràndum declara el compromís de la nova Administració d’assolir un grau d’obertura al govern sense precedents, així com establir un sistema que combina tres principis: transparència, participació pública i col·laboració.

D’aleshores ençà, les administracions públiques d’arreu del món han posat en marxa iniciatives de govern obert i han treballat per redefinir la seva relació amb la ciutadania i entre elles mateixes. No obstant això, la velocitat dels esdeveniments i la “necessitat” de posar en pràctica projectes de govern obert que no podien quedar-se enrere han donat lloc a confusió i ambigüitat. Tot i que moltes de les iniciatives s’han basat en dades obertes i en la promoció d’accions obertes, els governs han seguit, en general, diferents direccions i interpretacions a l’hora de posar-les en pràctica. Com a resultat, es pot dir que, en l’actualitat, el desenvolupament de governs oberts és desigual i heterogeni. Hi ha una gran confusió sobre el concepte mateix (què és una iniciativa de govern obert i què no ho és, la diferència amb el concepte de govern electrònic, la novetat del terme...), el seu procés d’implementació i el seu impacte real.

Objectiu del llibre

El llibre Open Government. Opportunities and Challenges for Public Governance té com a objectiu aclarir el concepte de govern obert i, en particular, pretén:

• Proporcionar un coneixement ampli dels esdeveniments recents més importants sobre govern obert arreu del món.
• Analitzar la importància dels esforços de govern obert per a la governança pública.
• Oferir una anàlisi detallada sobre aquells factors que són crítics en el disseny, la implementació i l’avaluació de les iniciatives de govern obert.
• Debatre com influeixen els factors contextuals en l’èxit o el fracàs de les iniciatives de govern obert.
• Explorar l’existència de models teòrics de govern obert.
• Proposar estratègies per seguir endavant i afrontar els reptes del futur en un context internacional.

Els temes recomanats inclouen, però no es limiten, al següent:

• Dades obertes
• Reutilització de la informació del sector públic
• Programari de codi obert per al govern obert
• Mitjans socials
• Interoperabilitat
• Avaluació de les iniciatives de govern obert
• Transparència
• El paper del director d’informació (chief information officer, CIO) en el govern obert
• Coproducció / cocreació dels serveis públics
• Govern obert i inclusió digital (e-inclusion)
• Participació

El llibre pretén incloure capítols teòrics i capítols empírics, per als quals seran benvinguts casos d’estudi tant de països desenvolupats com de països en vies de desenvolupament. Aquests casos poden referir-se a exemples d’esforços de govern obert que hagin tingut més èxit o menys.

Procediment de presentació 

Els investigadors i els professionals poden presentar, fins al 31 d’octubre de 2012, una proposta de capítol, de 2 o 3 pàgines, en què exposin clarament l’objectiu i les inquietuds del capítol proposat. El 30 de novembre de 2012 s’enviarà una notificació als autors de les propostes acceptades sobre l’estat de les seves propostes, així com les directrius organitzacionals del capítol. Els capítols sencers es podran presentar fins al 31 de març de 2013. Tots els capítols presentats seran revisats mitjançant processos de revisió a cegues. Es preveu publicar el llibre cap a la primavera del 2014.

Podeu remetre les vostres consultes i observacions enviant un correu electrònic a la Dra. Mila Gascó Hernández (mila.gasco@esade.edu).