L’encarregat de presentar l’acte va ser Óscar Cortés, vicepresident del Club, que va agrair la presència a la convidada i va animar els assistents a participar en un debat professional i acadèmic sobre la relació de la política amb la gestió pública. A continuació, Rafael Catalá, director del Màster en Direcció Pública-Executive Master in Public Administration, va glossar la trajectòria professional de M. Dolores de Cospedal, i en va destacar les diverses responsabilitats en diferents llocs de naturalesa política i funcionarial dins de l’Administració.

En la seva intervenció inicial, M. Dolores de Cospedal va fer una declaració de principis sobre la noblesa de l’exercici de la política, la implicació personal i afectiva que requereix i el fet inevitable d’aplicar la ideologia a l’exercici de la gestió pública: és –va afirmar– el camí per aconseguir la societat a què aspira cadascú, amb el prisma de la ideologia esmentada. A continuació, va exposar la seva experiència personal per defensar la validesa d’arribar a la política des de l’exercici professional en l’Administració, atès que aquest exercici atorga uns coneixements tècnics i pràctics molt útils per poder fer plantejaments realistes des de les posicions polítiques o, simplement, per tenir la llibertat necessària per deixar la política en el moment oportú, ja que no és un mitjà de vida. Finalment, va lamentar el desprestigi que hi ha en la societat espanyola pel que fa a les persones (polítics i treballadors) que serveixen els interessos públics, un desprestigi, des del seu punt de vista, infundat.

Després d’aquesta intervenció, es va obrir un col·loqui intens sobre la situació política del país, com també sobre aspectes interns dels partits o relacionats amb la temàtica de l’acte en si.

Un dels aspectes que més es van debatre va ser quina és la millor trajectòria professional abans d’arribar a la política: tot i que M. Dolores de Cospedal va defensar que una de les més idònies és la funció pública, també va considerar que els empresaris amb una trajectòria acreditada podrien aplicar la seva experiència d’èxit a les qüestions públiques. No ho considerava, ni molt menys, contraproduent (llevat d’algunes excepcions), ja que, a parer seu, el perfil idoni per al polític seria el d’una persona que tingui una visió general i que tingui els millors especialistes al seu equip.

Un altre dels aspectes més debatuts va ser el funcionament intern dels partits, el pes dels aparells i la concentració del poder en mans de persones l’única trajectòria de les quals, per contra del que s’ha comentat anteriorment, s’hauria desenvolupat en el partit mateix. Va fer autocrítica respecte d’aquesta qüestió, ja que a causa del model partitocràtic espanyol, els partits són burocràcies, organitzacions de poder que poden penalitzar la democràcia interna, la transparència i l’oferta de les persones més adequades als ciutadans (respecte de les que es mouen millor dins del partit). En aquest sentit, va opinar que les llistes obertes podrien ser una part de la solució, tot i que va admetre que, com a organitzacions de persones que són, els partits polítics han d’estar dotats d’una estructura i d’unes normes que en garanteixin un funcionament idoni. Finalment, també va recordar que els ciutadans penalitzen els partits amb divisions internes, o bé que fórmules com ara les primàries de vegades també donen peu a maniobres i fraus que porten els seus protagonistes a ocupar determinades posicions de rellevància.

María Dolores de Cospedal García

Secretària general del Partido Popular. Llicenciada en Dret per la Universidad San Pablo-CEU de Madrid. Ha ocupat diversos càrrecs públics com a subsecretària del Ministeri de l’Interior, consellera de Transports i Infraestructures del govern de la Comunitat de Madrid o senadora per designació parlamentària de la Comunitat de Castella-la Manxa.

Es va convertir en la primera dona a ocupar la secretaria general del Partido Popular, en ser ratificada la candidatura de Mariano Rajoy a la presidència del PP a escala nacional en el XVI Congrés del partit.