Resum

Aquest article estudia la dinàmica de la consolidació fiscal i de les reformes del sector públic a Itàlia i a Espanya sota la governança de la UE, que es va presentar com a reacció a la crisi a la zona euro. Mostrem com van funcionar en conjunt els tres tipus de pressió que va exercir la UE –les normes de coordinació de la política fiscal i econòmica, la condicionalitat i la diplomàcia “de la rebotiga”. També demostrem que Itàlia va estar més disposada que Espanya a resistir la pressió de la UE. Basant-nos en una estructura de joc de dos nivells, sostenim que això es pot explicar per la major oposició a la integració europea desenvolupada a Itàlia que a Espanya.

Public Management Review, vol. 21, 2019, núm. 9

https://doi.org/10.1080/14719037.2019.1618386