El tribunal, presidit pel Dr. Joan Subirats, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, va estar format, a més, pel Dr. Ricard Zapata, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra (que va actuar com a secretari); el Dr. Xabier Etxeberria, catedràtic de la Universitat de Deusto; el Dr. Josep Miralles, catedràtic d’ESADE, i la Dra. Montserrat Guibernau, Chair in Politics de la Queen Mary University of London. Els dos darrers hi van intervenir com a vocals.

Resum

El multiculturalisme s''ha convertit en un fenomen que planteja nous desafiaments a la convivència en les societats democràtiques de l’Amèrica Llatina, que es caracteritzen per l''existència de més de 400 pobles indígenes diferents. Aquesta diversitat, no obstant això, ha estat marcada per la pobresa i la marginació, perquè aquests pobles s''han incorporat de manera marginal i precària als projectes nacionals; d’altra banda, els moviments migratoris creixents des dels seus territoris d''origen cap a les zones urbanes han accentuat les diferències respecte de les societats dominants.

A la dècada passada, les demandes i reclamacions dels pobles indígenes davant d’aquesta situació van augmentar o es van fer més visibles en l''espai públic. Com a conseqüència, s''han convertit en nous actors polítics, que insten els estats a buscar noves formes d''entendre el desenvolupament indígena per mitjà de polítiques i estratègies coherents amb els principis del multiculturalisme, atenent a aspectes culturals, morals i normatius.

Aquesta tesi constitueix una aportació a aquest desafiament, ja que proposa un model d''estudi basat en la teoria del capital social adequat a les necessitats i característiques dels pobles indígenes urbans, que es nodreix, a més, de les aproximacions teòriques del multiculturalisme, del desenvolupament indígena i de la revisió d''experiències rellevants en aquest àmbit. D''aquesta manera, a partir d''una mirada de conjunt, aquest model identifica, conceptualitza i integra els elements que caldrà considerar en el disseny i la implementació de polítiques, plans i programes orientats als indígenes urbans, i que serviran de guia a les accions dels estats i organismes internacionals.

Aquest model d''estudi del capital social indígena urbà s’aplica als maputxes que habiten en dues comunes de la ciutat de Santiago de Xile, a partir d''una aproximació qualitativa. Això ha permès conèixer, entre altres elements, les característiques d''aquest capital social, les variables constitutives, el comportament en la realitat, les relacions dinàmiques que s’estableixen entre les dues comunes i la influència de l''entorn, cosa que posa de manifest el caràcter integral i multidimensional de la nostra proposta. Els resultats obtinguts han servit de base per a la generació de propostes i recomanacions concretes de polítiques, plans i programes, com també de possibles línies d’actuació respectuoses amb la diversitat.