Per donar resposta a aquestes oportunitats i a aquests reptes que hem identificat, volem oferir als directius del sector públic un marc global integrat i unes estratègies de gestió centrades en temes concrets, per tal de seguir promovent els valors públics aprofitant les tecnologies digitals. La nostra recerca adopta la perspectiva dels directius del sector públic amb vista a integrar el desenvolupament de les capacitats internes amb la col·laboració externa dels stakeholders. A més, proporciona una visió exhaustiva de l'àmplia oferta de tecnologies digitals, des dels sistemes d'informació (actuals) fins als algorismes més avançats dels serveis digitals, que els directius del sector públic haurien de prendre en consideració. 

Per fer una gestió efectiva de la governança digital amb vista a promoure els valors públics (eficiència, efectivitat, inclusió, transparència, rendició de comptes, governança democràtica), les tres idees següents poden ser útils per als directius del sector públic:

Crear capacitat interna i desenvolupar la col·laboració externa amb els stakeholders integrant ambdues esferes d'activitat:

• Els directius del sector públic poden crear capacitat interna en la gestió de l'acompliment, els recursos i els riscos. L'acompliment es mesura per uns indicadors bàsics d'acompliment, relacionats amb els valors públics essencials (core public values). La capacitat per gestionar l'acompliment inclou gestionar el projecte i l'acompliment. La gestió dels recursos inclou els recursos financers, humans, d'informació i tecnològics que possibiliten l'acompliment. Gestionar els riscos de la privadesa digital i de la seguretat és una altra àrea essencial en la construcció interna de capacitats. 

• La col·laboració dels stakeholders externs implica identificar els principals stakeholders i desenvolupar-hi mecanismes col·laboratius per mitjà d'interaccions físiques i virtuals. Els directius del sector públic han de prestar atenció especialment a la bretxa digital i a la inclusió per tal d'assolir l'equitat. Entre els stakeholders, s'hi inclouen organitzacions i col·laboradors individuals dels sectors públic, privat i no lucratiu. Els ciutadans són partners potencials en la producció i la prestació d'informació i serveis públics personalitzats. La col·laboració transfronterera (entre agències governamentals i altres organitzacions) és una àrea especialment productiva per treure profit de les tecnologies de la informació i la comunicación.

• La integració de la creació interna de capacitats i la col·laboració amb els stakeholders externs es pot aconseguir amb la gestió estratègica de la governança digital. La fixació d'uns objectius estratègics pot involucrar stakeholders clau, com els ciutadans i les organitzacions col·laboradores. Aquests objectius estratègics guien el procés d'identificació i de desenvolupament de les principals àrees de gestió, incloent l'acompliment, els recursos i els riscos de la governança digital. Aquesta gestió estratègica de la governança digital és molt productiva, com un procés continu amb revisions trimestrals i anuals per facilitar l'adaptació davant de nous escenaris tecnològics i de les prioritats canviants del govern.

Centrar-se en estratègies de gestió sobre temes específics:

• Els directius del sector públic es poden beneficiar d'unes estratègies de gestió centrades en temes específics, guiades pels principis de la gestió. Aquest volum presenta unes estratègies de gestió relacionades amb àrees temàtiques específiques per a la seva implementació específica. Per exemple, la gestió del risc és un plantejament efectiu i fonamentat sobre la privadesa i la seguretat digital, davant la necessitat creixent de disposar d'informació en temps real sobre la vulnerabilitat i de respondre-hi en conseqüència. L'adopció d'una estructura de governança centrada en els serveis per a tot el govern és un principi bàsic per gestionar la informació i els recursos tecnològics. Aquesta estructura de governança requereix tenir un directiu públic com a representant de les tecnologies de la informació al consell de ministres per tal de coordinar i executar una estratègia de serveis integrats per a tot el govern. 

• Implementar una estratègia centrada en temes concrets és una via productiva per concentrar l'energia per avançar en la governança digital com a forma apropiada en una determinada fase de desenvolupament i davant d'un conjunt de circumstàncies concretes. Per exemple, el capítol dedicat a la bretxa digital i a la inclusió il·lustra possibles estratègies d'inclusió per abordar la bretxa digital. L'estratègia de serveis digitals centrats en el ciutadà que es proposa en aquest volum inclou els rols dels ciutadans com a tals, com a consumidors i com a partners. Aquestes estratègies van més enllà de la mera visió convencional de l'e-government en què els ciutadans passen de ser clients a ser coproductors del servei públic. Per a temes relacionats amb les dades obertes i la governança, una estratègia de gestió que es recomana és centrar-se en la transparència de la informació, en la participació dels ciutadans i d'altres stakeholders, i en la col·laboració entre el govern i els ciutadans.

Adoptar un enfocament estratègic orientat al futur:

• La governança digital requereix una perspectiva estratègica de futur a fi d'extreure tot el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per promoure els valors públics. Estar al dia de les principals innovacions en l'àrea de les tecnologies digitals és particularment pertinent per tenir èxit en la governança digital. Aquest volum descriu les cinc principals tendències de la governança digital: dades i ciberinfraestructura, serveis i informació digital personalitzada del govern, innovacions científiques i en serveis, dades obertes i governança, i protecció de la seguretat i la privadesa digital.

El potencial dinàmic d'aprofitar les tecnologies digitals per promoure els valors públics és una de les oportunitats i dels reptes més importants que afronten els directius del sector públic al segle xxi. L'objectiu del llibre Managing Digital Governance és ajudar els directius del sector públic a ser conscients del potencial d'aquestes tecnologies digitals a través de la gestió i del lideratge. Aquest volum es caracteritza perquè es basa àmpliament en estudis sobre gestió i administració pública, i també en la literatura existent sobre govern electrònic (e-government). A més, les estratègies de gestió que recomana tenen en compte l'àmplia oferta de tecnologies de la informació i la comunicació per al govern. Aquest article vol fomentar la col·laboració entre els professionals i els estudiosos amb la finalitat d'avançar en la governança digital.

Yu-Che Chen és director del Global Digital Governance Lab i professor titular de Governança Digital a l'Escola d'Administració Pública de la Universitat de Nebraska a Omaha. El professor Chen és editor en cap del Routledge Handbook on Information Technology in Government, president de la Secció d'Estudis d'Administració Pública i copresident de la Secció de Ciència i Tecnologia en el Govern de l'American Society for Public Administration. Els seus interessos investigadors se centren en la governança digital col·laborativa, les ciberinfraestructures i la governança urbana intel·ligent.

Referències

Chen, Y. (2017): Managing Digital Governance: Issues, Challenges, and Solutions. Routledge. ISBN: 978-1-4398-9091-2