L'ocupació pública a España: reptes per a un estat democràtic més eficaç
Llibre de Carlos Losada, Adrià Albareda, Francisco Longo i Manuel Férez, membres d'ESADEgov.
La qüestió de si la societat es pot configurar -i com- a través de les intervencions polítiques es remunta als primers tractats sobre govern d'Aristòtil, Maquiavel i altres filòsofs de l'estat. I no ha perdut el seu atractiu en el context dels múltiples escenaris que han generat les crisis contemporànies i els seus intents de 'governar' o de 'regular' (p. ex., els refugiats, els mercats financers, el terrorisme). Els científics socials han fet molts pronunciaments sobre els nous instruments, les noves eines, els nous objectius, els nous actors, els nous àmbits i els nous procediments que intervenen en aquests intents de configurar la societat. Revisar la metodologia d'avaluació dels riscos sistèmics pot ajudar a predir i a evitar nous col·lapses dels mercats financers en el futur? Les noves formes de cooperació internacional, com els anomenats partnershipsamb els països del nord d'Àfrica, poden ser la solució a la crisi de refugiats? Fins a quin punt l'ús d'algorismes pot ajudar a identificar als terroristes abans fins i tot que cometin actes terroristes? En aquest cas, la condemna penal ex post seria supèrflua? Són les noves xarxes socials una resposta a la crisi de la democràcia representativa i una ajuda per superar els règims autoritaris?
Aquest informe forma part del projecte Horizon2020 REPLICATE, del qual participa ESADEgov. El principal objectiu d'ESADE dins del projecte REPLICATE és desenvolupar i validar models de negoci sostenibles a les tres ciutats "Far": Donostia / San Sebastián (Espanya), Florència (Itàlia) i Bristol (Regne Unit); i replicar-les en tres ciutats "seguidores": Essen (Alemanya, Nilüfer (Turquia) i Lausana (Suïssa).
CA Durant l'últim mig segle, l'exploració i l'ús pacífic de l'espai exterior han fet una contribució significativa al benestar de la humanitat, especialment a través de les telecomunicacions, la radiodifusió, la navegació, la teledetecció i l'observació de la Terra, els serveis meteorològics, la geodèsia, el control de la pol·lució, les alertes de catàstrofes i els sistemes de socors, el seguiment dels acords de desarmament, etc. Però també convé assenyalar que l'augment de les activitats a l'espai ha fet que apareguin molts nous stakeholders en les activitats espacials a escala nacional i internacional, com ara institucions acadèmiques, empreses, agències i entitats internacionals.
L'Institute for Healthcare Management del Centre de Governança Pública (ESADEgov) va presentar, el proppassat 23 de gener de 2017, l'informe Funding the gap sobre el futur del sistema sanitari, que es formulava la pregunta següent: Serà possible finançar el sistema i reduir les desigualtats en matèria de salut?
L'àmbit de la gestió pública ha identificat i vinculat diversos aspectes relacionats amb la gestió de l'acompliment de les organitzacions. I, per bé que en aquest camp s'han fet grans descobertes, la majoria semblen incoherents entre elles. Per què algunes variables de gestió contribueixen a l'acompliment organitzatiu en un escenari o en àrea política concreta i, en canvi, tenen poca o nul·la incidència en altres escenaris i polítiques? La influència dels factors directius varia en funció dels escenaris, segons els diferents nivells de desenvolupament institucional i econòmic? Quines dimensions del context s'han de prendre en consideració? Poden les estratègies organitzatives mitigar la influència del context en la relació entre la gestió i l'acompliment? I, en cas afirmatiu, com?