Han escrit a PUBLIC...
El Consell de Redacció de PUBLIC vol agrair la contribució de totes aquelles persones que amb els seus articles fan possible aquesta publicació.
Comprendre els motius que hi ha darrere del canvi de feina és clau per atreure i retenir talent en l’administració pública.
Aquest treball examina les maneres en què els responsables polítics han respost a les crisis globals. En els primers anys del segle XXI, estem vivint reptes globals sense precedents. Els governs nacionals i les organitzacions de governança global han estat implicats en la resposta a les crisis. Les respostes a les crisis ofereixen diversos exemples de com s’empren enfocaments col·laboratius i emprenedoria del sector públic. Tot i que aquestes respostes difereixen segons les respectives cultures nacionals i administratives, també hi ha aspectes importants que les uneixen.
En la governança pública, el temps és essencial. Enlloc això és més evident que quan la ciutadania queda atrapada esperant decisions administratives vitals per a les seves vides i mitjans de subsistència. Aquests períodes d’espera poden arribar a ser pràcticament interminables, amb casos que s’allarguen durant una dècada, fet que no és gens infreqüent. La nostra recerca recent sobre aquests casos de llimb administratiu, accessible aquí, suggereix que el cost humà de la presa de decisions bloquejada pot ser immens, generant nivells elevats d’estrès i sentiments d’impotència (Kleizen et al., 2025). Amb el temps, això pot culminar en una sensació aclaparadora que la pròpia vida ha quedat en suspens de manera indefinida. Les implicacions per a la seguretat jurídica, la salut mental i la confiança en el govern són greus. I el fenomen pot ser més comú del que actualment pensem.
Els serveis públics es troben sota una pressió creixent per innovar amb l’objectiu de respondre a necessitats socials cada vegada més complexes. L’envelliment de la població, les malalties cròniques, l’augment de la multimorbiditat i l’eixamplament de les desigualtats socials exigeixen noves maneres de prestar l’atenció sanitària: més properes a la ciutadania, proactives en lloc de reactives, i capaces d’anticipar necessitats en comptes de limitar-se a respondre a crisis. Malgrat aquesta urgència, moltes reformes públiques invoquen la innovació com a objectiu, però poques expliquen com les organitzacions públiques poden convertir el potencial innovador en millores de rendiment observables i sostingudes.
Recentment hem publicat una nova edició del nostre llibre, Making Wicked Problems Governable?, que analitza l’ús i l’impacte de les xarxes gestionades en els serveis públics com a mode de governança (Ferlie et al., 2025). En aquest article descrivim el nostre estudi original, tot sintetitzant-ne els principals resultats i temes, i posteriorment utilitzem el material actualitzat per considerar-ne la rellevància actual i les implicacions per a les polítiques públiques i la pràctica professional.