Tres idees per millorar la Barcelona que funciona

Tres idees per millorar la Barcelona que funciona

Des de la implantació del Pla Cerdà, a mitjan segle XIX, Barcelona és un referent global en el disseny de ciutats, una condició que s’ha anat consolidant amb les seves exposicions universals, la transformació olímpica, l’obertura al mar i, més recentment, amb el districte 22@. El següent gran repte és la consolidació de la Barcelona metropolitana i regional amb una massa crítica òptima. Crear un districte administratiu, un espai físic on continuar debatent, prenent decisions i explicant al món com es construeixen metròpolis sostenibles, seria un tret d’identitat pel qual Barcelona hauria d’apostar. Pensem que aquest Urban Hub seria un exemple més de com Barcelona genera massa crítica per continuar construint un territori d’oportunitats i convertir-se en una Metròpoli dels Prodigis.

Dins de la innovació del sector públic: per què els governs locals són millors en el canvi del que pensem

Dins de la innovació del sector públic: per què els governs locals són millors en el canvi del que pensem

La innovació és un dels termes més utilitzats —i alhora més malentesos— de l’administració pública contemporània (Arundel i Huber, 2013; De Vries et al., 2016). Quan parlem d’innovació en el govern, especialment a escala local, la conversa tendeix sovint a girar al voltant de la tecnologia: des de les ciutats intel·ligents i la intel·ligència artificial fins a projectes pilot amb blockchain o infraestructures plenes de sensors. Aquestes eines són importants, i moltes continuaran transformant els serveis públics, però la nostra recerca sobre governs locals —basada en desenes de casos innovadors a tot el Canadà— mostra que la innovació en el sector públic rarament està impulsada només per la tecnologia. Més sovint, neix d’una tasca menys vistosa però molt més exigent: canviar rutines, normes, estructures, relacions i expectatives que configuren la pràctica quotidiana dins dels governs locals i de les comunitats a les quals serveixen.

La contractació pública com a infraestructura

La contractació pública com a infraestructura

Tal com va expressar recentment l’exviceprimera ministra del Regne Unit Angela Rayner, “quan la majoria de la gent sent la paraula ‘contractació’, desconnecta”. Tot i que això potser no és cert per a (tots) els acadèmics i professionals de la governança pública als quals s’adreça PUBLIC, la realitat és que fins i tot en aquests cercles l’existència d’un sistema de contractació pública que funcioni correctament acostuma a donar-se per descomptada.

Més enllà dels eslògans: un marc integrat per entendre els ecosistemes d’innovació basats en el lloc

Més enllà dels eslògans: un marc integrat per entendre els ecosistemes d’innovació basats en el lloc

El terme “ecosistema d’innovació” s’ha convertit en una pedra angular de la política econòmica i urbana contemporània. És invocat per governs, universitats i líders industrials per justificar des de nous projectes d’infraestructura fins al finançament de la recerca. Malgrat aquesta omnipresència, el concepte sovint continua sent frustrantment vague. El seu significat tendeix a variar segons qui en parla.

Canvi de rumb: reformar el fast stream del servei civil del Regne Unit

Canvi de rumb: reformar el fast stream del servei civil del Regne Unit

Com a programa emblemàtic de desenvolupament de talent del servei civil del Regne Unit, el fast stream ha estat durant molt de temps un dels itineraris per a graduats més atractius del país. El 2025 va recuperar el primer lloc al rànquing d’ocupadors per a graduats del Times Higher Education [1] i va registrar el nombre més alt de sol·licituds mai assolit, amb més de 70.000 [2]. El programa no té dificultats per atreure talent graduat de primer nivell, però una nova recerca de l’Institute for Government mostra que persisteixen diversos reptes —des de una qualitat desigual de les destinacions fins a taxes elevades d’abandonament i dificultats dels fast streamers per assegurar-se una plaça un cop finalitzat el programa. Les nostres recomanacions dibuixen un camí de futur per al fast stream del servei civil, amb possibles lliçons per a programes similars del sector públic en altres països.

Infraestructures i sostenibilitat: el cas de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona

El Club Direcció Pública Esade Alumni va celebrar el passat 3 de desembre de 2025, a Esade Fòrum, un nou col·loqui presencial del seu cicle de reflexió sobre els grans reptes de la gestió pública. L’acte, centrat en el binomi entre infraestructures i sostenibilitat, va posar el focus en un dels debats més rellevants de l’agenda pública catalana: l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.