L’Estatut bàsic de l’empleat públic: llums i ombres en deu anys de vigència
Comunicació de Manuel Férez a l’Annual Law Research UNIJES 2017
Resultados para la busqueda:
El lideratge estratègic que afronta els reptes socials
A Public Health Leadership: Strategies for Innovation in Population Health and Social Determinants, hem treballat juntament amb alguns líders dels sectors públic i no lucratiu buscant estratègies efectives per afrontar els reptes socials. Concretament, hem convidat a fer-hi contribucions sectorials alguns professionals molt experimentats i investigadors que han dedicat vint anys o més de la seva activitat laboral a tractar qüestions complexes, descrites com determinants socials de la sanitat i de la salut de la població. Estem molt interessats a cercar evidències per millorar la governança a través del redisseny institucional dels governs local i estatal. En la implementació de mesures per a la sanitat pública, trobem un grau més alt de rendició de comptes sobre l’acompliment de la gestió pública, i també una forma de poder copsar l’impacte de les innovacions intersectorials.
La labor de supervivència al sector de la salut
Tots els governs britànics des de 1948 han abordat el problema de la supervivència del sistema públic de salut, que des dels anys vuitanta ja ha viscut tres importants períodes de reestructuració del Servei Nacional de Salut (National Health Service, NHS). La transformació principal ha estat la introducció d’uns sistemes de quasimercat i la descentralització dels pressupostos, incloses la creació de fundacions hospitalàries i la introducció de finançament privat per reduir la càrrega del contribuent. I, per bé que els rendiments financers d’aquesta estratègia han estat molt criticats (NAO, 2006), els successius governs laboristes i conservadors han mantingut les reformes.
Transparència, comprensió, suport polític
Els avenços a les tecnologies de la informació i la comunicació pressionen insistentment els governs perquè ampliïn la informació que fan pública i han diversificat la gran nombre d'eines de què disposen per fer-ho. En la majoria dels casos, els esforços que s'han realitzat per ampliar la divulgació pública d'informació del govern es consideren beneficiosos.
Configurant (encara) la societat: sobre les demandes d'innovació en matèria de regulació i governança
La qüestió de si la societat es pot configurar -i com- a través de les intervencions polítiques es remunta als primers tractats sobre govern d'Aristòtil, Maquiavel i altres filòsofs de l'estat. I no ha perdut el seu atractiu en el context dels múltiples escenaris que han generat les crisis contemporànies i els seus intents de 'governar' o de 'regular' (p. ex., els refugiats, els mercats financers, el terrorisme). Els científics socials han fet molts pronunciaments sobre els nous instruments, les noves eines, els nous objectius, els nous actors, els nous àmbits i els nous procediments que intervenen en aquests intents de configurar la societat. Revisar la metodologia d'avaluació dels riscos sistèmics pot ajudar a predir i a evitar nous col·lapses dels mercats financers en el futur? Les noves formes de cooperació internacional, com els anomenats partnershipsamb els països del nord d'Àfrica, poden ser la solució a la crisi de refugiats? Fins a quin punt l'ús d'algorismes pot ajudar a identificar als terroristes abans fins i tot que cometin actes terroristes? En aquest cas, la condemna penal ex post seria supèrflua? Són les noves xarxes socials una resposta a la crisi de la democràcia representativa i una ajuda per superar els règims autoritaris?
Consell assessor
