Deloitte ha elaborat un estudi en què s'identifiquen i analitzen els desafiaments que han d¿afrontar les administracions públiques per tal de satisfer les necessitats del ciutadà del segle XXI. Les cinc prioritats del sector públic per a aquest segle són: la modernització del govern, la seguretat i la defensa, la gestió de les responsabilitats públiques, la salut i el benestar, i el desenvolupament de societats innovadores.
Un directiu d'una gran empresa espanyola em va explicar el seu principal aprenentatge a l¿Amèrica Llatina: ¿Mai no hi tornaré a invertir per 40 anys. No hi compraré res al comptat. Un cop has pagat, ja has begut oli: és la gran lliçó que hi he après. La memòria és fràgil. Quant dura el pagament a la bestreta? Una generació? Hauria de ser més com una hipoteca: pagar a poc a poc a mesura que s¿hi viu. Actualment el joc és loose-loose; amb l'esquema d'hipoteca, es convertiria en win-win¿. El que suggereix aquest directiu és establir un esquema de col·laboració nou en què tots hi surtin guanyant. Com?
Francisco Longo, director de l¿Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) de ESADE i Koldo Echebarria, professor de l¿IDGP, van participar activament en el Congrés amb la presentació de sis ponències i la coordinació de tres panels.
El proppassat dia 1 de desembre, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, va presentar el Llibre blanc de la funció pública catalana (document adjunt) davant del Parlament i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC). El conseller va expressar que el Llibre pretén "analitzar la situació actual de la funció pública catalana" i "avaluar si respon adequadament a la gestió dels interessos públics" del país.
A la pràctica, el cas britànic indica que el centralisme regional no és una conseqüència inevitable de la descentralització i que la regionalització pot, fins i tot, millorar el paper dels governs locals. L'exemple de les relacions entre govern central i govern local a Gal·les és especialment significatiu, mentre que, en el cas escocès, aquestes relacions semblen, almenys després de l'any 2003, menys harmonioses i mostren unes tendències potencials més centralitzadores que en el cas gal·lès.
La descentralització és un tema molt recurrent[1] en els debats acadèmics i professionals sobre Administració pública i gestió pública. Aquest breu article conté unes reflexions molt generals sobre un tipus específic, però molt important, del fenomen més ampli de la descentralització: el traspàs de competències. El traspàs de competències es pot definir com una transferència d'autoritat formal a organitzacions externes, establertes legalment i dirigides per representants electes, que habitualment es produeix de nivells "superiors" a nivells "inferiors" de govern.[2] En altres paraules, és la dimensió vertical i territorial de la descentralització.
