Governar a través de la regulació: les polítiques i la política, ciència i art

Governar a través de la regulació: les polítiques i la política, ciència i art

La regulació ha assolit la majoria d'edat com a eina principal de govern. Els governs confien cada vegada més en la regulació per encarar els reptes econòmics i socials de la societat. Tanmateix, molts d'aquests reptes són tan complexos que el govern sol rarament està preparat per afrontar-los. Cada vegada és més necessari crear coalicions d'actors estatals i no estatals. Això converteix la regulació en una reforma substantiva de les polítiques i, alhora, en un projecte polític. És important entendre aquesta dualitat ¿i els reptes que planteja. Com a regulació de reforma de les polítiques, és una operació complexa; com a projecte polític, és un tema controvertit i polèmic. El seu èxit es mesura no tan sols en funció de l'efectivitat i l'eficiència de les polítiques, sinó també segons la seva política.

El camí cap a la innovació pública: col·laboració i disseny

El camí cap a la innovació pública: col·laboració i disseny

L'interès per la innovació pública ha augmentat els darrers anys, per motius mundans i d'altres d'extraordinaris. Pel que fa als més mundans, les autoritats públiques cerquen contínuament de mantenir i millorar la qualitat i la quantitat dels seus serveis i programes, sovint quan s'encaren al repte d'haver de fer restriccions fiscals i polítiques. Quant als extraordinaris, les supertempestes, el canvi climàtic, les pandèmies, les crisis financeres, el terrorisme i les activitats de les bandes -per citar només alguns dels exemples més destacats- enfronten les autoritats públiques a nous reptes turbulents. Com diu l'aforisme clàssic: 'la necessitat és la mare de la invenció'. Tanmateix, si deixem la qüestió en mans de la necessitat, probablement n'obtindrem uns resultats gens òptims.

Afinant: l'avaluació de la rendició de comptes d'una agència

Afinant: l'avaluació de la rendició de comptes d'una agència

Com a conseqüència de canvis en les estructures de l'Estat, la rendició de comptes s'ha convertit en un concepte fonamental en la recerca actual sobre la governança. Sorprenentment, els estudis empírics sobre els sistemes de rendició de comptes són escassos i fragmentats. Això és degut, en part, al fet que fins fa ben poc encara dominaven els debats conceptuals en aquest àmbit, però també a la complexitat del concepte. Proposem una estratègia empírica que permeti establir comparacions entre països, sectors i institucions, i fer un retrat més detallat de les múltiples i complexes relacions de responsabilitat (el 'règim de rendició de comptes') que la majoria dels actors implicats afronten avui. Les aplicacions empíriques indiquen la utilitat d'aquest enfocament en revelar els punts forts i febles específics dels règims de rendició de comptes, els quals són difícils de valorar amb els plantejaments actuals.

El canvi institucional a l'estat regulador

El canvi institucional a l'estat regulador

Les velles institucions es van erosionant o desmantellant, com ha succeït amb algunes de les estructures neocorporatives tradicionals que garantien la intermediació d'interessos a l'Europa continental, mentre en van sorgint de noves, que es van expandint arreu del món, com ha succeït amb els bancs centrals independents els darrers anys. En conseqüència, el canvi institucional també s'hauria de tractar com una variable que cal explicar.

L'Estat competidor

L'Estat competidor

Els darrers anys, s'ha afirmat que l'Estat del benestar que va sorgir a la postguerra ha estat substituït per l'Estat competidor actual i que, històricament, aquest Estat competidor (competition state) s'ha anat desenvolupant juntament amb una nova concepció de la competitivitat internacional, entesa com la capacitat d'un país de tenir bons resultats socioeconòmics en relació amb els països amb què es pot comparar per raó de les seves institucions polítiques, econòmiques i culturals.

La transformació de les administracions públiques a través de les xarxes socials digitals: desig o realitat?

La transformació de les administracions públiques a través de les xarxes socials digitals: desig o realitat?

Administracions públiques d'arreu del món han incorporat les xarxes socials digitals com a eines per millorar la relació amb la ciutadania i potenciar el govern obert. En efecte, aquestes tecnologies socials ofereixen la possibilitat de la comunicació bidireccional i podrien contribuir a crear unes administracions públiques més horitzontals, permeables i perceptives. En el cas espanyol, se n'observa una difusió molt elevada als tres nivells de l'Administració. Tanmateix, la realitat, contrastada amb dades, ens mostra que encara que da molt camí per fer si es volen assolir les grans expectatives que aquestes eines han generat.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.