Recerca de Francisco Longo (dir.), Adrià Albareda (dir.), Tamyko Ysa, Manuel Férez i Susanna Salvador, finançada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC)
La qüestió de si la societat es pot configurar -i com- a través de les intervencions polítiques es remunta als primers tractats sobre govern d'Aristòtil, Maquiavel i altres filòsofs de l'estat. I no ha perdut el seu atractiu en el context dels múltiples escenaris que han generat les crisis contemporànies i els seus intents de 'governar' o de 'regular' (p. ex., els refugiats, els mercats financers, el terrorisme). Els científics socials han fet molts pronunciaments sobre els nous instruments, les noves eines, els nous objectius, els nous actors, els nous àmbits i els nous procediments que intervenen en aquests intents de configurar la societat. Revisar la metodologia d'avaluació dels riscos sistèmics pot ajudar a predir i a evitar nous col·lapses dels mercats financers en el futur? Les noves formes de cooperació internacional, com els anomenats partnerships amb els països del nord d'Àfrica, poden ser la solució a la crisi de refugiats? Fins a quin punt l'ús d'algorismes pot ajudar a identificar als terroristes abans fins i tot que cometin actes terroristes? En aquest cas, la condemna penal ex post seria supèrflua? Són les noves xarxes socials una resposta a la crisi de la democràcia representativa i una ajuda per superar els règims autoritaris?
La regulació ha assolit la majoria d'edat com a eina principal de govern. Els governs confien cada vegada més en la regulació per encarar els reptes econòmics i socials de la societat. Tanmateix, molts d'aquests reptes són tan complexos que el govern sol rarament està preparat per afrontar-los. Cada vegada és més necessari crear coalicions d'actors estatals i no estatals. Això converteix la regulació en una reforma substantiva de les polítiques i, alhora, en un projecte polític. És important entendre aquesta dualitat ¿i els reptes que planteja. Com a regulació de reforma de les polítiques, és una operació complexa; com a projecte polític, és un tema controvertit i polèmic. El seu èxit es mesura no tan sols en funció de l'efectivitat i l'eficiència de les polítiques, sinó també segons la seva política.
L'interès per la innovació pública ha augmentat els darrers anys, per motius mundans i d'altres d'extraordinaris. Pel que fa als més mundans, les autoritats públiques cerquen contínuament de mantenir i millorar la qualitat i la quantitat dels seus serveis i programes, sovint quan s'encaren al repte d'haver de fer restriccions fiscals i polítiques. Quant als extraordinaris, les supertempestes, el canvi climàtic, les pandèmies, les crisis financeres, el terrorisme i les activitats de les bandes -per citar només alguns dels exemples més destacats- enfronten les autoritats públiques a nous reptes turbulents. Com diu l'aforisme clàssic: 'la necessitat és la mare de la invenció'. Tanmateix, si deixem la qüestió en mans de la necessitat, probablement n'obtindrem uns resultats gens òptims.
