Els avenços a les tecnologies de la informació i la comunicació pressionen insistentment els governs perquè ampliïn la informació que fan pública i han diversificat la gran nombre d’eines de què disposen per fer-ho. En la majoria dels casos, els esforços que s’han realitzat per ampliar la divulgació pública d’informació del govern es consideren beneficiosos.
El govern electrònic és un camp de recerca emergent i dinàmic. Molts acadèmics han desenvolupat teories, conceptes i models d’implementació per tal d’abordar-lo. Alguns s’han centrat en la perspectiva de l’usuari, principalment en les interaccions dels ciutadans amb la informació governamental. Tanmateix, molt pocs han desenvolupat marcs d’aplicació de les millors pràctiques o han extret lliçons pràctiques destacades d’una recerca rigorosa. Malgrat la naturalesa constantment canviant de la tecnologia, els governs necessiten crear unes capacitats i unes estratègies bàsiques que orientin les seves pràctiques. La finalitat del nostre estudi és contribuir en aquesta direcció, presentant en una mateixa obra les lliçons pràctiques obtingudes dels projectes de recerca en matèria de govern digital a Mèxic i als Estats Units, inclosos tots els principis, les lliçons i els exemples aplegats als darrers deu anys.
A Public Health Leadership: Strategies for Innovation in Population Health and Social Determinants, hem treballat juntament amb alguns líders dels sectors públic i no lucratiu buscant estratègies efectives per afrontar els reptes socials. Concretament, hem convidat a fer-hi contribucions sectorials alguns professionals molt experimentats i investigadors que han dedicat vint anys o més de la seva activitat laboral a tractar qüestions complexes, descrites com determinants socials de la sanitat i de la salut de la població. Estem molt interessats a cercar evidències per millorar la governança a través del redisseny institucional dels governs local i estatal. En la implementació de mesures per a la sanitat pública, trobem un grau més alt de rendició de comptes sobre l’acompliment de la gestió pública, i també una forma de poder copsar l’impacte de les innovacions intersectorials.
Tots els governs britànics des de 1948 han abordat el problema de la supervivència del sistema públic de salut, que des dels anys vuitanta ja ha viscut tres importants períodes de reestructuració del Servei Nacional de Salut (National Health Service, NHS). La transformació principal ha estat la introducció d’uns sistemes de quasimercat i la descentralització dels pressupostos, incloses la creació de fundacions hospitalàries i la introducció de finançament privat per reduir la càrrega del contribuent. I, per bé que els rendiments financers d’aquesta estratègia han estat molt criticats (NAO, 2006), els successius governs laboristes i conservadors han mantingut les reformes.
