Els funcionaris públics al segle XXI: els guardians mesurats de l’Estat marc capacitador
Si bé la reforma del govern (o dels seus components) ha estat un fet normal des de l’època napoleònica, sembla que les iniciatives de reforma s’han intensificat des dels anys vuitanta del segle xx. Les més destacades són les que s’han etiquetat, de manera general, sota la denominació de nova gestió pública (NGP, en anglès New Public Management o NPM). Dels quatre principals actors que intervenen en el govern –el legislatiu, l’executiu, judicial i la burocràcia–, és aquesta última la que ha estat més subjecta a diverses reformes (o propostes de reforma). Amb la intenció de determinar quins són i quins podrien ser el rol i la posició dels funcionaris públics en els governs contemporanis, cal que ens plantegem per què els sistemes de la funció pública s’identifiquen com l’únic actor que està subjecte a reforma (iniciatives), quina és el propòsit d’aquestes reformes i si són adequades davant dels reptes actuals i, finalment, com s’haurien d’entendre els funcionaris públics avui i quins aspectes del seu funcionament han de ser objecte de més estudi.