Albert Serra i Angel Saz-Carranza van identificar les raons, sinèrgies i exemples de la cooperació publicoprivada en aquest acte organitzat pel Club Direcció Pública ESADE Alumni el 15 de gener de 2009 a ESADE Madrid.
El Club Direcció Pública ESADE Alumni va convidar els antics alumnes i els membres del Programa PARTNERS a participar en aquest sopar col·loqui amb Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, que va parlar sobre “El model Sant Cugat de gestió pública: política, direcció pública professional i gestió estratègica orientada a resultats”. Barcelona, Palau de la Música, 2 de febrer de 2009.
La nostra anàlisi té repercussions importants sobre les polítiques de recursos humans del sector públic. Quan la motivació del sector públic predomina suficientment en (un subsector de) el sector públic, els organismes públics no haurien d’aspirar a reclutar i retenir els directius ‘millors i més brillants’ a qualsevol preu, sinó que haurien d’optar per persones menys productives, però més motivades. Encara que això doni com a resultat una gestió pública relativament dèbil, els beneficis de millorar el pool dels directius públics equiparant-ne la remuneració als nivells del sector privat, com reclamen diversos dels informes sobre polítiques esmentats més amunt, tindran tendència a ser menors que el cost que implicaria aquesta mesura.
Cada any, Emerald invita l’equip editor de les diferents revistes a designar el que consideren que ha estat el paper més destacat (outstanding paper) de la revista i fins a tres papers amb una menció especial (highly commended papers) dels darrers 12 mesos. L’article dels professors Xavier Mendoza i Alfred Vernis, de l’IGDP d’ESADE, ha estat elegit el guanyador (Outstanding Paper Award Winner) dels premis Literati Network Awards for Excellence 2009.
En resum, aquestes organitzacions sense finalitat de lucre exemplars han estat, sovint, molt estratègiques a l’hora d’afrontar els problemes, les solucions i les persones a qui oferien servei. Això suggereix que les organitzacions públiques també podrien ser més decidides a l’hora d’estructurar els processos. Els líders de les organitzacions podrien voler parlar explícitament dels canvis que s’intenta implementar, tant si encaixen com si es contraposen els uns amb els altres, i de quina manera s’ajusten als objectius i a la missió de l’organització. La promoció de canvis cognitius és la clau del lideratge públic.
Els gestors públics afrontem a un nou repte al qual tota la nostra generació no s’havia enfrontat mai: gestionar les organitzacions en un període de crisi econòmica. Després de quinze anys de creixement sostingut, sembla que comença una etapa de recessió, que incidirà en els pressupostos públics com a mínim durant els propers dos anys.
