IVÀLUA i l’avaluació de les polítiques públiques a Catalunya

IVÀLUA i l’avaluació de les polítiques públiques a Catalunya

La crisi econòmica i social actual, d’una magnitud sense precedents, ha posat de manifest la importància del sector públic. Sense la seva intervenció, no es poden atendre les necessitats de les nostres societats. Algunes expectatives ingènues o interessades sobre el caràcter prescindible de la intervenció pública en la vida social i econòmica s’han dissipat dramàticament. Això fa més urgent l’anàlisi de la capacitat i de l’eficiència d’aquesta intervenció pública, perquè estem obligats a millorar-ne el rendiment.

Les marques en els webs del govern local: lliçons de màrqueting integrat

Les marques en els webs del govern local: lliçons de màrqueting integrat

Després d’analitzar l’ús de les marques en noranta-set webs d’ajuntaments nord-americans, presento els reptes de la construcció de la marca en el context del sector públic. El meu estudi revela que els governs locals utilitzen diversos tipus de marques destacades als seus webs i en el seu reflex de les pràctiques de branding més recomanades. En alguns webs, s’hi observen incoherències i un ús poc freqüent dels elements de marca, cosa que indica la necessitat d’una major integració de les comunicacions de màrqueting i l’oportunitat d’incorporar més plenament els principis del màrqueting.

Gestionar a través de sistemes de xarxes: una reconsideració de la gestió de xarxes

Gestionar a través de sistemes de xarxes: una reconsideració de la gestió de xarxes

A mesura que els serveis públics es presten cada vegada més mitjançant l'acció conjunta del sector públic i el sector privat, la complexitat d'aquests entorns presenta uns reptes de funcionament únics. En un treball recent (Rethemeyer i Hatmaker, 2008) examinem alguns d'aquests factors operatius singulars de la gestió d'aquestes xarxes d'organitzacions. El nostre article se centra en les xarxes d'acció i en la seva gestió; és a dir, en les xarxes en què els serveis públics es presten mitjançant l’acció conjunta del sector públic i el sector privat. Les nostres constatacions indiquen que els gestors de xarxes han d'operar dins “sistemes de xarxes” que alteren les funcions que aquests gestors han de servir.

Els funcionaris públics al segle XXI: els guardians mesurats de l’Estat marc capacitador

Els funcionaris públics al segle XXI: els guardians mesurats de l’Estat marc capacitador

Si bé la reforma del govern (o dels seus components) ha estat un fet normal des de l’època napoleònica, sembla que les iniciatives de reforma s’han intensificat des dels anys vuitanta del segle xx. Les més destacades són les que s’han etiquetat, de manera general, sota la denominació de nova gestió pública (NGP, en anglès New Public Management o NPM). Dels quatre principals actors que intervenen en el govern –el legislatiu, l’executiu, judicial i la burocràcia–, és aquesta última la que ha estat més subjecta a diverses reformes (o propostes de reforma). Amb la intenció de determinar quins són i quins podrien ser el rol i la posició dels funcionaris públics en els governs contemporanis, cal que ens plantegem per què els sistemes de la funció pública s’identifiquen com l’únic actor que està subjecte a reforma (iniciatives), quina és el propòsit d’aquestes reformes i si són adequades davant dels reptes actuals i, finalment, com s’haurien d’entendre els funcionaris públics avui i quins aspectes del seu funcionament han de ser objecte de més estudi.

L’Administració pública canadenca: la maduració d’una disciplina

L’Administració pública canadenca: la maduració d’una disciplina

J. E. Hodgetts, que va morir la primavera del 2009, va ser un pioner i un gegant intel·lectual en l’àmbit de l’Administració pública del Canadà. No tan sols va ser un dels primers acadèmics al Canadà que va dedicar el seu intel·lecte formidable a estudiar-ne els problemes administratius, basant-se en el treball seminal previ de McGregor Dawson, sinó que també va realitzar notables contribucions a la bona governança i a la disciplina, per exemple, a través de la seva tasca a la Comissió Glassco sobre l’Organització Governamental (1960-1963), com a comissionat de la Comissió Lambert sobre Gestió Financera i Responsabilitat (1977-1979) i, finalment, com a membre del comitè consultiu de la Comissió Gomery de Recerca sobre el Programa de Patrocini i les Activitats Publicitàries (2004-2006), els resultats de la qual va publicar (Hodgetts, 2007) i finalment van portar a la desaparició del govern de Martin.

Tecnologia, confiança i l’equilibri entre la competència i la col·laboració en el govern

Tecnologia, confiança i l’equilibri entre la competència i la col·laboració en el govern

En la darrera dècada, molts organismes del govern han experimentat una transformació en el sistema de govern del tradicional “model de sitges” al “model competitiu”, en el qual les institucions de govern competeixen en una cursa per l’excel·lència. Aquesta transformació cultural ha contribuït a fer avanços positius en les formes d’actuar del govern. Tanmateix, malgrat els beneficis en eficiència que ha fomentat, aquesta competència dintre del govern ha reduït el nivell de confiança i d’informació compartida entre els competidors individuals, els directius públics i les institucions del govern. L’impacte negatiu en el flux d’informació, idees i coneixements ha incrementat efectivament la complexitat institucional i política. Això ha portat, com a conseqüència, noves formes de sitges; ha incrementat els costos globals del govern en molts casos i, finalment, ha limitat les innovacions dintre del govern.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.