"Polítiques de la UE i negocis: el cas de la renovació de la protecció del comerç i les inversions a la UE"
Sessió a càrrec d'Ángel Saz, professor d’EsadeGov i director d’EsadeGeo.
El populisme s’ha convertit en un tema de gran interès acadèmic, especialment després del referèndum del Brexit i l’elecció de Donald Trump l’any 2016 (Levitsky i Ziblatt, 2018; Norris i Inglehart, 2019). Després d’estudiar durant molt temps la innovació al sector públic (Borins, 1998; Borins, 2014), m’he interessat per l’impacte que hi està tenint el populisme. Per tant, he elaborat un primer informe fruit de la meva observació (Borins, 2018), centrat, per raons de proximitat, en l’administració Trump i després en el govern Ford, que fou elegit a la meva província natal d’Ontario el juny del 2018. Un enfocament més ampli inclouria, sens dubte, els governs populistes d’Hongria (del primer ministre Orbán), de Turquia (del president Erdogan), del Brasil (del president Bolsonaro) i de les Filipines (del president Duterte).
Durant les tres primeres dècades de la República Popular de la Xina (1949-1979), el país era vist com una societat molt tancada (Zhang, 2006). L’expressió “societat tancada” indica que, durant aquell període de temps, la Xina no va establir diàleg gaire sovint amb el món exterior per tractar qüestions polítiques, econòmiques, culturals i socials, etc. Tanmateix, la Xina estava molt influïda per l’antiga Unió Soviètica en la seva forma govern i, en concret, en va adoptar l’economia planificada. Als darrers quaranta anys (1979-2019), s’han produït enormes canvis a la Xina, no tan sols pel seu creixement econòmic ràpid i prodigiós, sinó també pel seu avenç significatiu en la forma de govern en què l’Administració pública ha acomplert un paper indispensable. Per tant, és interessant entendre la història i l’estat actual dels estudis sobre l’Administració pública a la Xina, i les seves repercussions tant per als acadèmics com per als professionals.