Crear models de negoci per a les ciutats intel·ligents: un marc pràctic
Crear models de negoci per a les ciutats intel·ligents: un marc pràctic. Per Krista Timeus, Jordi Vinaix [...]
Resultados para la busqueda:
El procés estratègic com a resultat d’aprendre, fer-se preguntes i actuar en una ciutat
Com a investigadora, he seguit l’activitat estratègica de la ciutat de Göteborg durant gairebé deu anys. Göteborg és la segona ciutat de Suècia, amb uns 570.000 habitants, i és situada a la costa oest. L’any 2010, l’Ajuntament va acordar que la ciutat necessitava tenir una visió i una estratègia per al nucli urbà, a banda i banda del riu Göta Älv que travessa la ciutat. Diverses raons ho justificaven: una d’elles era que hi havia un nou lideratge polític a la ciutat que hi volia imprimir un canvi, una altra raó era que la ciutat disposava d’una gran quantitat de terra a la zona portuària que es podia utilitzar d’una manera més eficient, i el tercer motiu era que es reclamava a l’organització municipal que millorés col·laboració entre diferents organitzacions, cosa que faria segurament que els diferents departaments municipals cooperessin millor en el futur i estiguessin en condicions de prendre unes decisions més meditades. A les presentacions que faig de la meva recerca dins de l’organització municipal, sovint dic que la tasca de dissenyar visions i estratègies té diversos propòsits, i per això és difícil determinar a posteriori com de bé ha actuat la ciutat.
Liderar a través de la salut pública al 2020 i més enllà: tres maneres en què els responsables de la salut pública es poden prendre la iniciativa
Les emergències en matèria de salut pública sovint són descrites des dels paràmetres sanitaris tradicionals: per exemple, el brot d’una malaltia infecciosa o una toxina en el subministrament d’aigua. Tanmateix, les conseqüències que tenen una sèrie molt més àmplia de desastres obliguen a elevar els problemes de salut pública d’un tema secundari a una qüestió de primer ordre. La “sopa tòxica” provocada per una inundació en una àrea poblada és una mescla de productes químics domèstics, excrements i residus animals, medicines i altres substàncies potencialment perilloses. Els incendis forestals massius incrementen enormement la presència de partícules a l’aire, sovint amb restes de materials perillosos. L’incendi de la catedral de Notre-Dame de París, a França, l’any 2019 presumiblement va implicar 460 tones de plom i una part d’aquest material es va dispersar en forma de pols. Moltes comunitats viuen traumatitzades per tiroteigs, bombardeigs i altres incidents de violència en massa.
Els gestors públics davant de les big data: s’estén el pànic o són la panacea?
Hem arribat, sens dubte, a l’era de les big data o, en paraules de Peter Sondergaard, de Gartner: “La informació és el petroli del segle xxi i l’analítica és el motor de combustió.” Per naturalesa, els governs són uns “productors de petroli” especialment poderosos, atès que sovint figuren entre els màxims generadors i recopiladors de dades a molts països. Però què li passa al seu motor de combustió? Aprofiten de manera proactiva i analitzen les dades que han recopilat per millorar la governança i el seu funcionament?.
Les reformes del govern xinès als darrers quaranta anys: combinant la nova gestió pública amb la post-NGP
Als darrers quaranta anys, des que es va iniciar l’anomenada Reforma i Obertura fins avui, la Xina s’ha transformat d’una economia planificada i centralitzada a una economia de mercat oberta i internacionalitzada. S’ha prestat molta atenció al creixement econòmic de la Xina durant aquest període, però no tant a les reformes del govern i com s’han vist influïdes per les successives reformes internacionals.
Consell assessor
