Des de la meitat de la primera dècada del nou segle, l’escenari institucional i dels actors encarregats de la prestació de serveis ha desenvolupat trajectòries diverses, que varien segons els països i els sectors, influïdes per diferents factors.
En aquest article, l’OCDE parla del seu nou informe The Path to Becoming a Data-Driven Public Sector [“El camí a seguir per basar el sector públic en les dades”], que ofereix el marc pràctic perquè els governs puguin maximitzar les oportunitats i mitigar els riscos d’atorgar a les dades un lloc central amb vista a desplegar unes polítiques més eficaces, que millorin les nostres vides.
La missió d’aquest Consell, creat recentment, és assessorar el Govern municipal en la definició i aplicació de mesures concretes per impulsar l’Agenda 2030 a Barcelona.
El defensor dels drets dels treballadors Robert Owen va reivindicar una jornada laboral de 8 hores a principis del segle xix sense gaire èxit,[1] però la idea va començar a arrelar als Estats Units després de la Guerra Civil. L’any 1869, el president Grant va fer una proclamació en què garantia als empleats públics una jornada laboral de vuit hores sense cap reducció de la retribució.[2] La reforma va arribar més lentament al sector privat –no fou fins al 1898 que els United Mini Workers van aconseguir negociar amb èxit una jornada de 8 hores i poc després aquesta reforma es va convertir en la pràctica habitual a la indústria de la impressió.[3] L’any 1916, el Congrés va aprovar l’Adamson Act, una llei que ordenava una jornada laboral de 8 hores per als treballadors del ferrocarril interestatal.[4]
La COVID-19 pot convertir-se en la disrupció econòmica i social més gran del món des de la Gran Depressió, però el fet que s’hagi esdevingut coincidint amb el “tsunami” de la ciència de les dades (data science) i de la “revolució digital” suposa ara una gran diferència. El que abans es veia com un canvi gradual i generacional cap a un estil de vida online i més connectat, en poques setmanes s’ha convertit en la pràctica habitual per a gairebé tots els grups d’edat de tots els segments demogràfics de les nostres societats. Gran part del mèrit d’aquest desenvolupament s’explica, clarament, per la tempesta perfecta de les tecnologies que s’han posat a l’abast dels ciutadans als darrers anys. Si hi afegim les preocupacions pel canvi climàtic i la sostenibilitat, ara és més necessari que mai –i presenta grans oportunitats– repensar radicalment les nostres maneres de treballar, estudiar, comprar, socialitzar-nos, negociar, regular i governar.
