Del G20 al lideratge global: un buit que és urgent cobrir
Post de Javier Solana, Ángel Saz-Carranza i Enrique Rueda.
La població de Karachi, una ciutat del sud del Pakistan, ha passat de tenir 5,2 milions l’any 1981 a prop de 15 milions el 2017.[1] Presenta un gran dinamisme amb els seus mercats tan concorreguts, els carrers congestionats i una abundant població immigrant. Alhora, la ciutat, com moltes altres ciutats de països en via de desenvolupament, s’esforça per prestar els seus serveis de manera efectiva i és freqüent que molts ciutadans no tinguin accés a l’aigua, al sanejament i a l’habitatge. Així mateix, les seves inversions en infraestructures no poden seguir el ritme de creixement de la ciutat; per exemple, no existeix un sistema integrat de transport públic.
Des de la meitat de la primera dècada del nou segle, l’escenari institucional i dels actors encarregats de la prestació de serveis ha desenvolupat trajectòries diverses, que varien segons els països i els sectors, influïdes per diferents factors.
En aquest article, l’OCDE parla del seu nou informe The Path to Becoming a Data-Driven Public Sector [“El camí a seguir per basar el sector públic en les dades”], que ofereix el marc pràctic perquè els governs puguin maximitzar les oportunitats i mitigar els riscos d’atorgar a les dades un lloc central amb vista a desplegar unes polítiques més eficaces, que millorin les nostres vides.
La missió d’aquest Consell, creat recentment, és assessorar el Govern municipal en la definició i aplicació de mesures concretes per impulsar l’Agenda 2030 a Barcelona.