El procés estratègic com a resultat d’aprendre, fer-se preguntes i actuar en una ciutat

El procés estratègic com a resultat d’aprendre, fer-se preguntes i actuar en una ciutat

Com a investigadora, he seguit l’activitat estratègica de la ciutat de Göteborg durant gairebé deu anys. Göteborg és la segona ciutat de Suècia, amb uns 570.000 habitants, i és situada a la costa oest. L’any 2010, l’Ajuntament va acordar que la ciutat necessitava tenir una visió i una estratègia per al nucli urbà, a banda i banda del riu Göta Älv que travessa la ciutat. Diverses raons ho justificaven: una d’elles era que hi havia un nou lideratge polític a la ciutat que hi volia imprimir un canvi, una altra raó era que la ciutat disposava d’una gran quantitat de terra a la zona portuària que es podia utilitzar d’una manera més eficient, i el tercer motiu era que es reclamava a l’organització municipal que millorés col·laboració entre diferents organitzacions, cosa que faria segurament que els diferents departaments municipals cooperessin millor en el futur i estiguessin en condicions de prendre unes decisions més meditades. A les presentacions que faig de la meva recerca dins de l’organització municipal, sovint dic que la tasca de dissenyar visions i estratègies té diversos propòsits, i per això és difícil determinar a posteriori com de bé ha actuat la ciutat. 

Liderar a través de la salut pública al 2020 i més enllà: tres maneres en què els responsables de la salut pública es poden prendre la iniciativa

Liderar a través de la salut pública al 2020 i més enllà: tres maneres en què els responsables de la salut pública es poden prendre la iniciativa

Les emergències en matèria de salut pública sovint són descrites des dels paràmetres sanitaris tradicionals: per exemple, el brot d’una malaltia infecciosa o una toxina en el subministrament d’aigua. Tanmateix, les conseqüències que tenen una sèrie molt més àmplia de desastres obliguen a elevar els problemes de salut pública d’un tema secundari a una qüestió de primer ordre. La “sopa tòxica” provocada per una inundació en una àrea poblada és una mescla de productes químics domèstics, excrements i residus animals, medicines i altres substàncies potencialment perilloses. Els incendis forestals massius incrementen enormement la presència de partícules a l’aire, sovint amb restes de materials perillosos. L’incendi de la catedral de Notre-Dame de París, a França, l’any 2019 presumiblement va implicar 460 tones de plom i una part d’aquest material es va dispersar en forma de pols. Moltes comunitats viuen traumatitzades per tiroteigs, bombardeigs i altres incidents de violència en massa.

Els gestors públics davant de les big data: s’estén el pànic o són la panacea?

Els gestors públics davant de les big data: s’estén el pànic o són la panacea?

Hem arribat, sens dubte, a l’era de les big data o, en paraules de Peter Sondergaard, de Gartner: “La informació és el petroli del segle xxi i l’analítica és el motor de combustió.” Per naturalesa, els governs són uns “productors de petroli” especialment poderosos, atès que sovint figuren entre els màxims generadors i recopiladors de dades a molts països. Però què li passa al seu motor de combustió? Aprofiten de manera proactiva i analitzen les dades que han recopilat per millorar la governança i el seu funcionament?.

Les reformes del govern xinès als darrers quaranta anys: combinant la nova gestió pública amb la post-NGP

Les reformes del govern xinès als darrers quaranta anys: combinant la nova gestió pública amb la post-NGP

Als darrers quaranta anys, des que es va iniciar l’anomenada Reforma i Obertura fins avui, la Xina s’ha transformat d’una economia planificada i centralitzada a una economia de mercat oberta i internacionalitzada. S’ha prestat molta atenció al creixement econòmic de la Xina durant aquest període, però no tant a les reformes del govern i com s’han vist influïdes per les successives reformes internacionals.

El sector influeix en les decisions ètiques? Un experiment exploratori sobre la presa de decisions

El sector influeix en les decisions ètiques? Un experiment exploratori sobre la presa de decisions

Imaginem-nos dos empleats que s’encaren a un dilema ètic semblant. L’empleat A treballa per a una empresa privada amb ànim de lucre, mentre que l’empleat B treballa per al govern. Abordaran el mateix dilema de manera diferent en funció del sector on treballen? Hom podria concloure que el sector és irrellevant i que són les persones les qui prenen les decisions, no en funció d’on treballen, sinó del contingut del dilema en si. Tanmateix, una segona conclusió podria ser que el sector sí que és un aspecte rellevant. A causa de l’interès públic i de la confiança pública inherent a la feina que es fa al sector públic, els empleats públics poden tenir la sensació que, en els seus càlculs ètics, hi entren en conflicte una sèrie de valors més complexa (Clerkin, Christensen i Woo, 2017). Recerques anteriors ja ens han ensenyat, per exemple, que els empleats més motivats pel servei públic es comporten d’una manera més ètica (Wright, Hassan i Park, 2016; Christensen i Wright, 2018).

Presentació del cas “El tancament de la presó Model: impuls i èxit d’una reordenació penitenciària”

El cas analitza el tancament definitiu de la presó Model i l’efecte que ha tingut en la reorganització de tot el sistema penitenciari català. El cas exemplifica diversos aspectes clau a l’hora de gestionar projectes complexos en el sector públic, com ara la gestió estratègica, la comunicació i la negociació entre els actors.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.