Codesign for Public-Interest Services és un estudi sobre el codisseny i, més concretament, sobre les diverses formes que aquest pot adoptar per tal d'afrontar els reptes socials més urgents d'una forma col·laborativa i innovadora.
18/04/2017 | Barcelona. El Club Direcció Pública ESADE Alumni, amb la col·laboració de la Iniciativa Open Data Barcelona, et va convidar a aquesta sessió, titulada ''Les big data al sector públic'', amb la finalitat d'abordar el repte del fenomen dels big data a les organitzacions del sector públic. Les administracions públiques i les empreses públiques tenen la responsabilitat d'impulsar polítiques públiques d'open data, i d'aplicar l'anàlisi de dades o big data per prendre decisions intel·ligents. Volem debatre i aportar coneixements sobre alguns dels aspectes més importants que les institucions han d'afrontar en aquest àmbit i analitzar alguns dels casos d'èxit més representatius.
L'ús creixent de les tecnologies digitals per a la producció i la prestació dels serveis públics planteja alhora oportunitats i reptes per als directius del sector públic. Els avenços de les tecnologies digitals ofereixen als directius del sector públic eines digitals i funcionalitats mòbils per oferir un servei públic personalitzat i d'alta qualitat. Aquestes tecnologies també han propiciat, fins a un nivell de govern sense precedents, la participació dels ciutadans i dels stakeholders a través de les plataformes online i mòbils. A més, les tecnologies digitals permeten establir col·laboracions transfrontereres i intersectorials per resoldre problemes públics complexos, més enllà dels límits d'una sola jurisdicció. No obstant això, aquests avenços ¿com el sistema de servei integrat al ciutadà, les big data i la intel·ligència artificial¿ també plantegen, al mateix temps, importants reptes, com ara el desenvolupament de capacitats, la bretxa digital, la privadesa digital i la seguretat.
La capacitat política és un dels conceptes més fonamentals a l'hora d'estudiar les polítiques públiques.Els nivells més alts de capacitat política estan relacionats amb uns resultats i amb uns resultats polítics superiors, mentre que els dèficits de capacitat són considerats la causa principal del fracàs de les polítiques i d'uns resultats no gaire satisfactoris (Bullock, 2001; Canadian Government, 1996; Fukuyama, 2014). La crisi financera global de 2008, per exemple, va evidenciar clarament la incapacitat de molts països industrialitzats de regular els seus sectors financers, mentre que els dèficits de capacitat als països en via de desenvolupament són ja en si molt marcats cada dia. Així doncs, els problemes de dèficits de capacitats han suscitat entre els professionals i els experts un interès renovat per la naturalesa de la capacitat política i la seva definició i composició a l'era contemporània (Savoia i Sen, 2014).
