Afinant: l'avaluació de la rendició de comptes d'una agència

Afinant: l'avaluació de la rendició de comptes d'una agència

Com a conseqüència de canvis en les estructures de l'Estat, la rendició de comptes s'ha convertit en un concepte fonamental en la recerca actual sobre la governança. Sorprenentment, els estudis empírics sobre els sistemes de rendició de comptes són escassos i fragmentats. Això és degut, en part, al fet que fins fa ben poc encara dominaven els debats conceptuals en aquest àmbit, però també a la complexitat del concepte. Proposem una estratègia empírica que permeti establir comparacions entre països, sectors i institucions, i fer un retrat més detallat de les múltiples i complexes relacions de responsabilitat (el 'règim de rendició de comptes') que la majoria dels actors implicats afronten avui. Les aplicacions empíriques indiquen la utilitat d'aquest enfocament en revelar els punts forts i febles específics dels règims de rendició de comptes, els quals són difícils de valorar amb els plantejaments actuals.

El canvi institucional a l'estat regulador

El canvi institucional a l'estat regulador

Les velles institucions es van erosionant o desmantellant, com ha succeït amb algunes de les estructures neocorporatives tradicionals que garantien la intermediació d'interessos a l'Europa continental, mentre en van sorgint de noves, que es van expandint arreu del món, com ha succeït amb els bancs centrals independents els darrers anys. En conseqüència, el canvi institucional també s'hauria de tractar com una variable que cal explicar.

L'Estat competidor

L'Estat competidor

Els darrers anys, s'ha afirmat que l'Estat del benestar que va sorgir a la postguerra ha estat substituït per l'Estat competidor actual i que, històricament, aquest Estat competidor (competition state) s'ha anat desenvolupant juntament amb una nova concepció de la competitivitat internacional, entesa com la capacitat d'un país de tenir bons resultats socioeconòmics en relació amb els països amb què es pot comparar per raó de les seves institucions polítiques, econòmiques i culturals.

La transformació de les administracions públiques a través de les xarxes socials digitals: desig o realitat?

La transformació de les administracions públiques a través de les xarxes socials digitals: desig o realitat?

Administracions públiques d'arreu del món han incorporat les xarxes socials digitals com a eines per millorar la relació amb la ciutadania i potenciar el govern obert. En efecte, aquestes tecnologies socials ofereixen la possibilitat de la comunicació bidireccional i podrien contribuir a crear unes administracions públiques més horitzontals, permeables i perceptives. En el cas espanyol, se n'observa una difusió molt elevada als tres nivells de l'Administració. Tanmateix, la realitat, contrastada amb dades, ens mostra que encara que da molt camí per fer si es volen assolir les grans expectatives que aquestes eines han generat.

Com sobreviure a les transicions de directius sènior d'un sector a un altre

Com sobreviure a les transicions de directius sènior d'un sector a un altre

Aquest estudi tenia dos objectiu principals: (1) determinar com experimenten la transició entre sectors els directius sènior i (2) tenir en compte les repercussions d'aquesta experiència per millorar les transicions intersectorials i els resultats organitzatius.

La nova governança dels comportaments i les substàncies addictius

La nova governança dels comportaments i les substàncies addictius

Aquest llibre es basa en les conclusions d'un projecte multidisciplinari de cinc anys (Addictions and Lifestyles in Contemporary Europe - Reframing Addictions) que ha estudiat el progrés i l'impacte de les addiccions a Europa, i és el darrer volum de la sèrie Governance of Addictive Substances and Behaviours. Elaborat per destacades figures dels camps de la salut pública, la psicologia, la sociologia, la psiquiatria, els estudis sobre addiccions, l'epidemiologia i les polítiques socials i públiques, aquest llibre adopta un enfocament realment integral en l'estudi de l'estat actual de la governança de les addiccions a Europa i les propostes per a un marc futur de governança.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.