Article de Michiel Van Acoleyen, investigador d'ESADEgeo-Centre d'Economia i Geopolítica Global, i Àngel Saz-Carranza, d'ESADEgeo-Centre d'Economia i Geopolítica Global i professor d'ESADEgov.
Durant l'últim mig segle, l'exploració i l'ús pacífic de l'espai exterior han fet una contribució significativa al benestar de la humanitat, especialment a través de les telecomunicacions, la radiodifusió, la navegació, la teledetecció i l'observació de la Terra, els serveis meteorològics, la geodèsia, el control de la pol·lució, les alertes de catàstrofes i els sistemes de socors, el seguiment dels acords de desarmament, etc. Però també convé assenyalar que l'augment de les activitats a l'espai ha fet que apareguin molts nous stakeholders en les activitats espacials a escala nacional i internacional, com ara institucions acadèmiques, empreses, agències i entitats internacionals.
La capacitat política és un dels conceptes més fonamentals a l'hora d'estudiar les polítiques públiques.Els nivells més alts de capacitat política estan relacionats amb uns resultats i amb uns resultats polítics superiors, mentre que els dèficits de capacitat són considerats la causa principal del fracàs de les polítiques i d'uns resultats no gaire satisfactoris (Bullock, 2001; Canadian Government, 1996; Fukuyama, 2014). La crisi financera global de 2008, per exemple, va evidenciar clarament la incapacitat de molts països industrialitzats de regular els seus sectors financers, mentre que els dèficits de capacitat als països en via de desenvolupament són ja en si molt marcats cada dia. Així doncs, els problemes de dèficits de capacitats han suscitat entre els professionals i els experts un interès renovat per la naturalesa de la capacitat política i la seva definició i composició a l'era contemporània (Savoia i Sen, 2014).
