Quina administració pública per a Catalunya? Visió per a un futur proper
La vicepresidenta del Govern va dictar aquesta conferència amb motiu de la graduació de la 10a promoció del Màster en Direcció Pública (EMPA).
Els darrers anys s'han produït tota una sèrie de reformes al sector públic, centrades en diversos aspectes. Algunes d'aquestes reformes tenien una dimensió estructural i incloïen la privatització, l'aprimament o l'externalització, mentre que altres reformes s'han centrat en aspectes com ara millorar l'accés i la transparència, la col·laboració i la innovació. Aquesta contribució analitza com els executius del sector públic avaluen les reformes administratives en els seus països amb relació a una sèrie d'aspectes. Presenta les conclusions preliminars d'una enquesta acadèmica realitzada a 3.173 als executius del sector públic en 10 països europeus.
Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscrits 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).
La idea que té la gent del que és estratègic i del que és l'elaboració d'estratègies (strategizing) va més enllà de la mera definició conceptual. Segons Weick (1988), en les organitzacions, les persones acompleixen les funcions i representen els significats que consideren que hi ha en joc. Com diu el teorema de Thomas, 'si les persones perceben les coses com quelcom real, les seves conseqüències són reals'. L'estratègia no és un protocol que s'adopta, sinó que és subjecte a interpretació. La seva concepció individual de l'estratègia influirà en la manera d'actuar de l'estrateg i, entre altres coses, en l'ús d'eines estratègiques com l'anàlisi DAFO. La idea que té la gent de l'estratègia determina com posa en pràctica la formulació d'estratègies. Tenint en compte aquestes afirmacions, és interessant saber com entenen els directius l'estratègia a la pràctica (com és i com hauria de ser) per tal d'entendre millor com elaboren els directius estratègies a la pràctica.