Amb motiu de l'acte de graduació de la 10a promoció del Master en Direcció Pública (Executive Master in Public Administration · EMPA) d'ESADE. Dimarts 7 de maig 2013, de 19h a 21h, ESADE.
El món de la recerca i de la pràctica de la regulació està en crisi. Per superar aquest estat de crisi, es requereix un enfocament diferent a la creació de capacitat. Aquest nou enfocament, que anomenem anàlisi reguladora, posa l'èmfasi en la capacitat de resolució de problemes de manera creativa. Això contrasta amb els arguments que confien en instruments millorats mitjançant l'alta tecnologia o l'alta intel·ligència, o bé important les 'millors pràctiques' d'un lloc a un altre. Aquest enfocament facilitarà una comprensió més elaborada dels avantatges i de les limitacions de diverses estratègies reguladores.
Les xarxes han estat un dels temes de recerca més destacats en les ciències socials els darrers 25-30 anys. La gestió pública no n'ha estat l'excepció, atès les xarxes semblaven la solució de molts problemes relacionats tant amb el mercat com amb el fracàs de l'estat. Tanmateix, l'optimisme inicial ha minvat i, després de més de dues dècades de recerca empírica, n'ha sorgit una imatge molt més matisada. Això ha portat a fer una anàlisi més sòbria i sistemàtica d'algunes qüestions com ara 'Realment funcionen les xarxes públiques?' i "Quins són els predictors de l'èxit o el fracàs de les xarxes?' Diversos estudis recents, com els de Provan, Fish i Sydow (2007), Turrini et al. (2009), Isett et al. (2011) o O'Leary i Vij (2012) han avaluat l'estat de la matèria, i Milward i Provan (2006) han proporcionat un resum de què ha significat la recerca per als professionals.
Què li ha passat a la burocràcia tradicional en l'era de l'externalització? Ha estat desplaçada pels partenariats publicoprivats, els consorcis i altres acords de col·laboració? La 'subcontractació' del sector públic a les ONG ha modificat els esquemes jeràrquics públics, però l'antic model weberià/fordista no ha desaparegut, i no desapareixerà del tot: està evolucionant cap a noves formes. Tot i que s'ha suggerit que l''era de la xarxa' desplaçarà la burocràcia, cal analitzar-ho més profundament i veure com està funcionant la burocràcia al costat de la varietat de mecanismes de col·laboració existents. A la pràctica, les xarxes impliquen només un dels competidors que col·laboren en la burocràcia. En el meu llibre publicat recentment, Collaborating to Manage: A Primer for the Public Sector, identifico uns 26 mecanismes de col·laboració addicionals que s'utilitzen en l'àmbit públic, com ara les conferències, l'ús de solucions de codi obert, els acords interinstitucionals, els consells, els pactes o la transferència de funcions, entre d'altres. Tots aquests mecanismes estan fent efecte en la burocràcia clàssica.
