L'Estat xilè ha fet un esforç significatiu en les últimes dues dècades per desenvolupar pràctiques d'avaluació en el marc dels processos de control de gestió en l'Administració pública. Des de començament dels anys 1990, la Direcció de Pressupostos (DIPRES), que depèn del Ministeri d'Hisenda de Xile, s'ha obstinat a millorar l'assignació i l'ús eficient dels recursos públics. Sota aquesta lògica, s'han anat incorporant diferents instruments per donar suport al procés de presa de decisions públiques en les diverses etapes del procés pressupostari: instruments de seguiment i monitoratge; mecanismes per incentivar l'acompliment institucional, i quatre línies d'avaluació (avaluació de programes governamentals, APG; avaluació comprensiva de la despesa; avaluació d'impacte de programes, i avaluació de programes nous).
El sector públic es troba en dificultats com a conseqüència de la desacceleració econòmica i la necessitat d'austeritat consegüent, que ha assolat els països avançats i en desenvolupament des de l'any 2008. Alhora, i en una escala més alta, un nombre creixent de decisors públics arreu del món estan incorporant en la seva actuació polítiques d'administració electrònica (e-government) i polítiques basades en les TIC (OCDE, 2011). Però, quins coneixement tenim de la relació que es dóna entre l'administració electrònica i el desenvolupament econòmic? Realment, l'administració electrònica pot ser un motor de creixement?
Els serveis públics estan sotmesos a una pressió per a la seva reforma i la millora de moltes competències; alguns polítics fins i tot han anunciat l'objectiu ambiciós d'assolir el 'canvi transformacional' (sigui com sigui el seu significat) per a l'Estat. Però quins instruments polítics s'han utilitzat per promoure cotes més altes de canvi organitzatiu del que podria ser normal en organismes públics tradicionalment poc inclinats al canvi i paralitzats per la rutina? Com en qualsevol sistema social, es pot distingir entre qüestions d'estructura i d'agència. Actualment, hi ha un descontentament generalitzat pels resultats que han donat les successives reorganitzacions estructurals al sector públic (per exemple, al Servei Nacional de Salut britànic) i se cerquen nous mitjans de reforma. La literatura creixent, tant de l'àmbit acadèmic com de la consultoria, sobre el lideratge 'transformacional' orientat a assolir un canvi organitzatiu radical ¿encara que gran part d'això soni a sector privat i americà¿ ofereix un nou enfocament, basat en l'agència per a la reforma dels serveis públics, que sembla que ha atret alguns responsables de les polítiques públiques.[1]
El programa, impartit en anglès, constitueix un fòrum de reflexió i intercanvi d'experiències sobre el paper de la banca pública en el finançament i la promoció del desenvolupament, en un moment en què la complicada situació financera global porta necessàriament a replantejar-se el paper i l'estratègia futura d'aquestes institucions. El programa s'imparteix per a la Fundación ICO. Els professors Koldo Echebarria, Carlos Losada i Ángel Saz-Carranza, de l'Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d'ESADE, formen part de l'equip acadèmic.
