Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

La societat civil fabricada: una estratègia de govern emergent

La societat civil fabricada: una estratègia de govern emergent

Arreu d'Europa, assistim a un nou desenvolupament en la relació entre l'estat i la societat civil. Aquest desenvolupament s'ha d'entendre com una resposta a les tendències socials pel que fa als governs i a les societats. És un context en què les formes tradicionals d'organització social (marcades per la ideologia o la religió) han anat desapareixent progressivament. S'han identificat diversos factors que han motivat aquest desenvolupament, especialment l'individualisme i els models de vida canviants. Però possiblement també els estats hi han fet el seu paper. El desenvolupament de l'estat del benestar va portar una època de 'gran govern' als anys setanta i vuitanta. La col·laboració entre la societat civil i l'estat en la provisió dels serveis socials va fer que moltes organitzacions perdessin el contacte amb els seus grups tradicionals i, en conseqüència, també la seva legitimitat originària.

31-05-2014 Willem Trommel, Bram Verschuere i Taco Brandsen 0
La dinàmica complexa de relacions en les reformes del sector públic: el cas de les fusions de municipis a Finlàndia

La dinàmica complexa de relacions en les reformes del sector públic: el cas de les fusions de municipis a Finlàndia

Les reformes del sector públic s'han convertit en un tema quotidià. En aquest context, la reformes són vistes com reajustaments assenyats per afrontar els canvis en l'entorn i la necessitat consegüent d'introduir correccions (p. ex., Caiden, 1969; Pollitt i Bouckaert, 2004; Collin i Robertson, 2005; Brunsson, 2009; Bouckaert, 2009). Sovint, les reformes han estat extenses i s'han orientat a fer una reforma global de l'administració regional.

31-05-2014 Jari Stenvall, Ilpo Laitinen i Inga Nyholm 0
Com organitzar l'educació pública: una anàlisi

Com organitzar l'educació pública: una anàlisi

La revisió dels objectius de la política educativa dels governs d'arreu del món sovint revela que proporcionar més educació i més qualitat ha adquirit l'estatus d'una ortodòxia global en què la inversió en educació és vista com el factor clau que determina la capacitat dels estats nació de mantenir la seva pròpia educació en un món globalitzat. L'educació és considerada un factor essencial per a l'èxit econòmic en una economia global, en què el coneixement resulta clau per a l'avantatge competitiu - i això ha tingut conseqüències importants en la manera com els estats nacionals 'organitzen' l'educació, ja sigui a través de la provisió pública directa o de la regulació de la provisió privada. Tanmateix, no hi pot haver cap debat important sobre l'organització de l'educació pública, en el sentit més ampli del terme, sense tractar abans d'algunes qüestions més generals sobre els objectius i les finalitats de l'educació - atès que la política educativa, en darrera instància, està vinculada amb qüestions que van més enllà de la finalitat educativa. Això és així perquè els processos educatius no es poden separar de les visions polítiques més generals sobre la societat en què es desenvolupen i sobre com podria ser aquesta societat.

31-05-2014 Bell i Stevenson 0
Per què les reformes del sector públic moltes vegades no donen resultats?

Per què les reformes del sector públic moltes vegades no donen resultats?

Els darrers trenta anys, han sorgit arreu del món més propostes i programes de reforma del sector públic que mai - relacionades sovint amb l'expansió de la nova gestió pública o la post-nova gestió pública i centrades, respectivament, amb l'eficàcia i els mecanismes del mercat o amb la centralització i la coordinació. En general, els estudiosos de l'administració pública arriben a la conclusió que les reformes rarament ofereixen allò que prometen, per diversos problemes de definició dels objectius i dels problemes i per les dificultats de control en el procés de presa de decisions o d'aplicació. Aquest article analitza per què les reformes sovint no donen els resultats esperats.

31-05-2014 Joel D. Aberbach i Tom Christensen 0
Els efectes transformadors de l'europeïtzació en els administradors nacionals

Els efectes transformadors de l'europeïtzació en els administradors nacionals

És indubtable que el procés d'integració europea ha creta un sistema complex de governança multinivell. S'ha escrit molt sobre les promeses i els perills de delegar cada vegada més poders a la Unió Europea (UE). Tanmateix, només recentment els estudiosos han començat a comprendre els efectes transformadors del procés d'integració sobre les administracions nacionals, que cada vegada és més visible en les agències semiautònomes nacionals (Egeberg, 2006; Maggetti, 2014; Yesilkagit, 2011). L'arquitectura de la governança multinivell de la UE es basa, cada vegada més, en les capacitats administratives de les agències nacionals, la qual cosa incideix profundament en l'atenció que hi dediquen i els recursos que hi assignen les agències nacionals, en l'arquitectura institucional dels sistemes administratius nacionals a través de la pressió directa i indirecta per crear agències i, cosa més important, en l'autonomia real de les agències nacionals en els seus contextos politicoadministratius respectius. En conjunt, sostenim que la implicació de les agències nacionals en les xarxes administratives europees té un efecte transformador dels sistemes politicoadministratius nacionals.

31-05-2014 Tobias Bach i Eva Ruffing 0
Marcs legals i financers dels PPP entre els països socis mediterranis

Marcs legals i financers dels PPP entre els països socis mediterranis

L'informe ofereix una visió amb profunditat dels marcs financer, legal, regulador, contractual i institucional dels PPP dels països socis mediterranis (MPC) i compara diferents experiències de PPP de la regió amb cinc països de referència (Anglaterra, França, Mèxic, Polònia i Sud-àfrica), seleccionats per les seves bones pràctiques i per les lliçons que n'han après. L'objectiu de l'estudi és oferir una sèrie de recomanacions concretes i pràctiques per tal d'aconseguir PPP d'èxit a la regió. La premissa és que els PPP poden contribuir a produir un ampli ventall de projectes viables d'infraestructures i incrementar l'eficàcia en la prestació dels serveis públics.

31-05-2014 Paloma Pérez de Vega 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar