Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa
Annexats en format PDF (en versió original)
Resultados para la busqueda:
Elaborant una teoria configurativa de l'acompliment de les xarxes
Les xarxes han estat un dels temes de recerca més destacats en les ciències socials els darrers 25-30 anys. La gestió pública no n'ha estat l'excepció, atès les xarxes semblaven la solució de molts problemes relacionats tant amb el mercat com amb el fracàs de l'estat. Tanmateix, l'optimisme inicial ha minvat i, després de més de dues dècades de recerca empírica, n'ha sorgit una imatge molt més matisada. Això ha portat a fer una anàlisi més sòbria i sistemàtica d'algunes qüestions com ara 'Realment funcionen les xarxes públiques?' i "Quins són els predictors de l'èxit o el fracàs de les xarxes?' Diversos estudis recents, com els de Provan, Fish i Sydow (2007), Turrini et al. (2009), Isett et al. (2011) o O'Leary i Vij (2012) han avaluat l'estat de la matèria, i Milward i Provan (2006) han proporcionat un resum de què ha significat la recerca per als professionals.
Cap a on va la burocràcia?
Què li ha passat a la burocràcia tradicional en l'era de l'externalització? Ha estat desplaçada pels partenariats publicoprivats, els consorcis i altres acords de col·laboració? La 'subcontractació' del sector públic a les ONG ha modificat els esquemes jeràrquics públics, però l'antic model weberià/fordista no ha desaparegut, i no desapareixerà del tot: està evolucionant cap a noves formes. Tot i que s'ha suggerit que l''era de la xarxa' desplaçarà la burocràcia, cal analitzar-ho més profundament i veure com està funcionant la burocràcia al costat de la varietat de mecanismes de col·laboració existents. A la pràctica, les xarxes impliquen només un dels competidors que col·laboren en la burocràcia. En el meu llibre publicat recentment, Collaborating to Manage: A Primer for the Public Sector, identifico uns 26 mecanismes de col·laboració addicionals que s'utilitzen en l'àmbit públic, com ara les conferències, l'ús de solucions de codi obert, els acords interinstitucionals, els consells, els pactes o la transferència de funcions, entre d'altres. Tots aquests mecanismes estan fent efecte en la burocràcia clàssica.
Les polítiques de gestió pública a Mèxic: 12 anys de reformes en democràcia
Durant les dues darreres dècades del segle xx, el Govern federal mexicà va tenir un activisme moderat en les reformes en el sector públic (a banda, per descomptat, de les polítiques privatitzadores que van disminuir la mida de l'Estat). Les polítiques de gestió pública (en l'accepció proposada per Barzelay 2001) van estar marcades per un domini de l'executiu en el disseny de les reformes i per una implicació limitada del Congrés i de la societat civil. Amb el procés de democratització ¿i, notablement, a partir de 1997¿, aquest patró es va començar a modificar: un Congrés dominat per partits diferents del partit del govern (des del 1997 fins ara), l'alternança partidista al Govern federal (des del 2000) i una activació gradual de les institucions de rendició de comptes comporten que la manera de fer polítiques de gestió pública que busqui modificar les regles i les rutines del sector públic hagi canviat: avui dia hi participen més actors, amb interessos més diversos, i l'executiu té més restriccions.
Ètica i gestió en el sector públic
Hi ha hagut molts períodes els darrers temps en què el paper de l'estat, en general, era fruit d'un acord i potser hi ha hagut períodes en què gestionar o administrar l'estat semblava relativament senzill. Potser també hi ha hagut tempos en què l'àmbit públic estava clarament delineat i la forma d'actuar en aquest àmbit era relativament civilitzada. Podem dir el mateix avui? Recordem les paraules que va dir Adam Smith ara fa més de 250 anys: 'La disposició per admirar, i gairebé venerar, els rics i els poderosos, i de menysprear o, almenys, negligir les persones de condició pobre i humil [és] la causa més gran i més universal de la corrupció dels nostres sentiments morals.'
Consell assessor
