Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Els serveis públics del demà: qüestions contemporànies sobre la reforma dels serveis públics

Els serveis públics del demà: qüestions contemporànies sobre la reforma dels serveis públics

El periodista britànic Andrew Rawnsley va escriure que 'la qüestió permanent de les polítiques britàniques és la dels serveis públics'. Quina hauria de ser la relació entre els usuaris i els proveïdors de serveis públics? Com s'haurien d'estructurar aquests serveis? I quines mesures fiscals i intercanvis de recursos calen per afrontar els reptes de futur? Al Regne Unit, els debats sobre aquests temes ofereixen ara alguns dels principals punts de conflicte entre partits polítics ―i dins d'aquests. Qualsevol partit que ens convenci de tenir les respostes d'aquestes preguntes tindrà una bona oportunitat d'assolir l'èxit electoral. Una enquesta duta a terme abans de les darreres eleccions generals del Regne Unit va mostrar que un 71 % de les persones pensaven que les polítiques del govern sobre els serveis públics en funcionament serien importants a l'hora de decidir el seu vot.

01-07-2013 Henry Kippin i Simon Griffiths 0

Quina administració pública per a Catalunya? Visió per a un futur proper

La vicepresidenta del Govern va dictar aquesta conferència amb motiu de la graduació de la 10a promoció del Màster en Direcció Pública (EMPA).

01-07-2013 Redacció 0
Com avaluen les reformes els alts directius del sector públic?

Com avaluen les reformes els alts directius del sector públic?

Els darrers anys s'han produït tota una sèrie de reformes al sector públic, centrades en diversos aspectes. Algunes d'aquestes reformes tenien una dimensió estructural i incloïen la privatització, l'aprimament o l'externalització, mentre que altres reformes s'han centrat en aspectes com ara millorar l'accés i la transparència, la col·laboració i la innovació. Aquesta contribució analitza com els executius del sector públic avaluen les reformes administratives en els seus països amb relació a una sèrie d'aspectes. Presenta les conclusions preliminars d'una enquesta acadèmica realitzada a 3.173 als executius del sector públic en 10 països europeus.

01-07-2013 Van de Walle et al. 0
Determinants d'acompliment de la xarxa: una anàlisi comparativa dels llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Determinants d'acompliment de la xarxa: una anàlisi comparativa dels llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscrits 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

01-07-2013 Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku 0
Donar sentit a l'estratègia: cinc perspectives sobre el sector públic en l'estratègia-com-a-pràctica

Donar sentit a l'estratègia: cinc perspectives sobre el sector públic en l'estratègia-com-a-pràctica

La idea que té la gent del que és estratègic i del que és l'elaboració d'estratègies (strategizing) va més enllà de la mera definició conceptual. Segons Weick (1988), en les organitzacions, les persones acompleixen les funcions i representen els significats que consideren que hi ha en joc. Com diu el teorema de Thomas, 'si les persones perceben les coses com quelcom real, les seves conseqüències són reals'. L'estratègia no és un protocol que s'adopta, sinó que és subjecte a interpretació. La seva concepció individual de l'estratègia influirà en la manera d'actuar de l'estrateg i, entre altres coses, en l'ús d'eines estratègiques com l'anàlisi DAFO. La idea que té la gent de l'estratègia determina com posa en pràctica la formulació d'estratègies. Tenint en compte aquestes afirmacions, és interessant saber com entenen els directius l'estratègia a la pràctica (com és i com hauria de ser) per tal d'entendre millor com elaboren els directius estratègies a la pràctica.

01-07-2013 Martijn van der Steen i Mark van Twist 0
Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

01-07-2013 Redacció 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar