El moviment de la Nova Gestió Pública (NGP) ha canviat l’organització del sector públic al món sencer. L’especialització en el si de les grans burocràcies monolítiques ha donat lloc a la creació d’organismes autònoms amb un únic objectiu i a una proliferació del sistema administratiu, cosa que requereix canvis en les formes de control.
Per què algunes organitzacions públiques maduren i d’altres es moren joves? Des que l’any 1976 Herbert Kaufman va plantejat aquesta pregunta per primera vegada a la seva obra clàssica Are Government Organizations Immortal?, s’han fet nombroses recerques per donar-hi resposta. [1]
És diferent el sector públic del privat? O, més ben dit, quan difereixen entre sí? I, el que és encara més important, quin interès té diferenciar-los? A fi i efecte de donar resposta a aquestes preguntes, s’ha realitzat una revisió de la literatura sobre les diferències entre el sector públic i el privat publicada durant les darreres dues dècades. L’anàlisi es presenta a continuació.
La finalitat principal d’aquest paper és descriure l’organització, les tasques i el finançament del govern local finlandès. La descripció se centra en el benestar, la salut i les activitats educatives, i el seu finançament. Tanmateix, el nostre objectiu principal és oferir al lector una visió general del govern local finlandès, com també una avaluació del sistema actual.
Els dies 27 i 28 de setembre de 2010 va tenir lloc la V Jornada de Reflexió i Debat a Sant Benet de Bages. A partir del títol “Reptes globals i actors socials. Repensar el lideratge de la societat civil en un món en canvi”, la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, en col·laboració amb Caixa Manresa, va voler continuar la reflexió iniciada en edicions anteriors, sobre els lideratges empresarials (Sant Benet IV), polític (Sant Benet III), des de la perspectiva de gènere i científic (Sant Benet II) i els reptes del lideratge avui dia (Sant Benet I).
Cada dia podem comprovar com el web social o web 2.0 es va estenent més ràpidament. Aquesta realitat innegable té un efecte directe en la configuració d'un espai social emergent, una nova cibersocietat o societat 2.0. La característica principal d’aquest espai ve definida pel nou paper dels seus membres, que passen a ocupar-ne el centre de gravetat i es converteixen en subjectes actius, àvids perquè se'ls escolti, de poder participar o col·laborar, i que demanen més claredat i transparència. Aquests ciutadans 2.0 són, la majoria, nadius digitals, avui adolescents que interaccionen més a través d'Internet que per televisió, i que comencen a ser ja la punta de llança d'una societat que trenca amb els patrons tradicionals. Aquesta societat de la conversa, basada en els valors i les eines que s'han comentat abans, s'articula al voltant de xarxes informals dotades d'una capacitat de creixement viral, amb una intensitat i un dinamisme desconeguts fins ara.
