Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

L’ús del modelatge basat en agents per estudiar la governança col·laborativa

L’ús del modelatge basat en agents per estudiar la governança col·laborativa

El modelatge basat en agents (ABM), o modelatge computacional en sentit ampli, és un mètode de recerca a través del qual es pot modelar un comportament de sistema que és un fenomen emergent d’interaccions complexes entre agents (Harrison, Lin, Carroll i Carley, 2007; Levitt, 2004). Segons Levitt (2004), la recerca en ciències socials ha estat guiada per la teoria, les dades empíriques obtingudes dels experiments naturals i les dades dels experiments sintètics. Sosté que el modelatge computacional i la simulació han proporcionat una altra forma de dur a terme la recerca en les ciències socials. Els models basats en agents estan formats usualment per tres components: agents, regles i entorns (Epstein i Axtell, 1996). Els agents es defineixen perquè posseeixen unes propietats úniques, com ara objectius, identificadors, informació i recursos, que són manipulats d’acord amb els interessos de l’investigador. Els agents, a més, segueixen unes regles definides per l’investigador. Les normes, al seu nivell més bàsic, reflecteixen els supòsits teòrics relatius al comportament humà. Algunes regles es defineixen per reflectir escenaris institucionals en els quals els agents interaccionen. Els entorns proporcionen un espai en el qual els agents interaccionen. També proporcionen tasques, recursos i demandes.

10-05-2011 Peter J. Robertson i Taehyon Choi 0
Ver uns nova cosmologia

Ver uns nova cosmologia

Hi ha una acció de reraguarda en moltes escoles d’administració pública que consisteix a bloquejar sistemàticament el desenvolupament dels estudis sobre la governança. Aquestes escoles han estat lluitant durant tant de temps per marcar la diferència amb les escoles de negocis que s’han sentit agredides per la problemàtica de la governança que està qüestionant, en gran mesura, la seva veritable especificitat. Com a resultat d’això, moltes escoles d’administració pública s’han permès d’esdevenir res més que meres propagandistes d’una marca de ciència política de règims estatocèntrics, en els quals la governança s’ha convertit en un tema tabú topic o en un objectiu per a la condescendència intel·lectual.

10-05-2011 Gilles Paquet 0
El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

La Conferència de Minnowbrook, que se celebra cada vint anys, és una de les conferències acadèmiques més importants sobre l’administració pública als Estats Units. Minnowbrook I, que va tenir lloc a Minnowbrook, el centre de conferències de la Syracuse University, el 1968, va assenyalar l’inici de la “nova administració pública”. A Minnowbrook II, que es va celebrar el 1988, es va reflexionar sobre l’impacte de la “nova administració pública”. Tant Minnowbrook I com Minnowbrook II van donar lloc a publicacions importants, històriques. Aquest article (tal com succeeix amb el llibre del mateix títol, The Future of Public Administration around the World: The Minnowbrook Perspective) presenta el millor de Minnowbrook III, que es va celebrar al final del 2008.

10-05-2011 Rosemary O’Leary, David M. Van Slyke i Soonhee Kim 0
Aplicació de la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la Xina

Aplicació de la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la Xina

És possible aplicar la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la República Popular de la Xina? Sens dubte, aquesta hi gaudeix d’una popularitat creixent, i un nombre cada vegada més gran d’especialistes en polítiques públiques aprecia el valor de la teoria de les xarxes de polítiques públiques per explicar els avenços i els estancaments en els processos de presa de decisions a la Xina. I, de fet, conceptes com jocs, camps d’interès, xarxes, rondes, punts morts, breakthroughs (avenços importants),solucions de compromís, resultats intencionals i no intencionals, condicions institucionals i gestió de xarxes es poden reconèixer en la política xinesa pràctica. Sobre la base d’una revisió bibliogràfica de les característiques típiques del sistema polític i administratiu xinès (Bell, 2006, 2008; Lieberthal, 2004; Pei, 2006; Saich, 2004; Shevchenko, 2004), les aplicacions recents de la teoria de polítiques públiques als casos de la Xina (Cai, 2005; Hu i Shi, 2006; Lan i Chen, 2005; Peng, 2004; Ren, 2005, 2007; Shi i Hu, 2006; Tang, 2004; Wang, 2006; Xu, 2005; Yu i Liang, 2006; Zhang i Lou, 2007; Zhou, 2007; Zhu, 2006) i el nostre propi treball empíric (Zheng i altres, 2010), s’argumenta que aquest cos teòric és útil per descriure i explicar moltes característiques del procés de formulació de polítiques en el context xinès. No obstant això, les limitacions en el model general apareixen en la captació del sistema polític i administratiu essencialment diferent, en els valors decisivament diferents i en l’aplicabilitat d’alguns mètodes de recerca comuns als països occidentals.

10-05-2011 Haitao Zheng, Martin de Jong i Joop Koppenjan 0
Una anàlisi preliminar de la licitació de serveis socials a Xangai

Una anàlisi preliminar de la licitació de serveis socials a Xangai

La reforma del sector públic en les darreres tres dècades ha estat marcat per l’aliança creixent entre les administracions i les organitzacions sense finalitat de lucre en la prestació de serveis socials. La contractació de serveis socials ha estat remodelant l’estructura de subministrament de serveis socials, amb la promesa d’augmentar la competència, l’eficiència, els estalvis de costos, la flexibilitat i la satisfacció dels ciutadans. Les administracions estan passant de la producció directa de serveis a l’especificació, el finançament, la supervisió i l’avaluació de serveis. La licitació és considerada habitualment el model ideal per organitzar el procés de contractació i s’espera que porti un acompliment millor i una varietat més gran d’opcions mitjançant el manteniment de la competència i la transparència. Tanmateix, moltes persones també argumenten que l’èxit de la licitació de serveis socials depèn d’una sèrie de condicions com l’existència de moltes organitzacions sense finalitat de lucre, la possibilitat de mesurar els serveis i la forta capacitat de gestió pública de les administracions. En tot cas, la contractació es pot fer també mitjançant la negociació i la cooperació.  

10-05-2011 Yijia Jing 0
Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Alguns dels articles de professors de l'IGDP publicats darrerament a la premsa

Annexats en format PDF (en versió original)

10-05-2011 Redacció 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar