L’ús del modelatge basat en agents per estudiar la governança col·laborativa
El modelatge basat en agents (ABM), o modelatge computacional en sentit ampli, és un mètode de recerca a través del qual es pot modelar un comportament de sistema que és un fenomen emergent d’interaccions complexes entre agents (Harrison, Lin, Carroll i Carley, 2007; Levitt, 2004). Segons Levitt (2004), la recerca en ciències socials ha estat guiada per la teoria, les dades empíriques obtingudes dels experiments naturals i les dades dels experiments sintètics. Sosté que el modelatge computacional i la simulació han proporcionat una altra forma de dur a terme la recerca en les ciències socials. Els models basats en agents estan formats usualment per tres components: agents, regles i entorns (Epstein i Axtell, 1996). Els agents es defineixen perquè posseeixen unes propietats úniques, com ara objectius, identificadors, informació i recursos, que són manipulats d’acord amb els interessos de l’investigador. Els agents, a més, segueixen unes regles definides per l’investigador. Les normes, al seu nivell més bàsic, reflecteixen els supòsits teòrics relatius al comportament humà. Algunes regles es defineixen per reflectir escenaris institucionals en els quals els agents interaccionen. Els entorns proporcionen un espai en el qual els agents interaccionen. També proporcionen tasques, recursos i demandes.