L’últim trimestre de 2010, l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE ha desenvolupat programes a mida per a diverses organitzacions, entre els quals destaquen els programes de Desenvolupament Directiu per al Banc d’Espanya, Isdefe i Adif.
El sentit comú suggereix que “el sector importa”. Si s’analitzen més profundament les dimensions legal i política, es poden trobar poques proves que suggereixin que el context del sector públic és similar al dels sectors privat i sense finalitat de lucre. A diferència tant de les organitzacions privades com de les sense finalitat de lucre, les organitzacions públiques s’enfronten a unes influències polítiques més complexes, una supervisió política i unes limitacions legals (Rainey, 2009). Consegüentment, els treballadors del sector públic estan subjectes a estructures i tràmits burocràtics més formals i a més paperassa (Baldwin, 1990; Rainey i Bozeman, 2000; Rainey, Pandey i Bozeman, 1995). L’excés de normes i de burocràcia, al seu torn, minen sovint l’actitud a la feina (p. ex. la satisfacció en el lloc de treball, la implicació, etc.) i incrementen la probabilitat d’alienació laboral dels gestors públics (DeHart-Davis i Pandey, 2005; Pandey i Kingsley, 2000). En relació amb les actituds i les percepcions del treballador, els científics socials també admeten que la configuració de l’entorn no es dóna de manera immediata. Per desgràcia, la majoria dels estudis organitzatius relacionats amb la comparació entre sectors es queden curts a l’hora de dilucidar el paper decisiu del temps, perquè la recopilació de dades de tall transversal i en un únic punt temporal és molt més senzilla i còmoda que la recollida de dades conductuals de manera longitudinal. Aquest breu treball reclama més atenció al paper decisiu del temps en els estudis sobre organitzacions i recursos humans.
El dijous 28 d'octubre de 2010, el Club Direcció Pública ESADE Alumni va organitzar a Barcelona, a les 20.30 h, el sopar-col·loqui “L’èxit i el fracàs en la direcció" amb Carlos Losada, professor de l'Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE.
El moviment de la Nova Gestió Pública (NGP) ha canviat l’organització del sector públic al món sencer. L’especialització en el si de les grans burocràcies monolítiques ha donat lloc a la creació d’organismes autònoms amb un únic objectiu i a una proliferació del sistema administratiu, cosa que requereix canvis en les formes de control.
Per què algunes organitzacions públiques maduren i d’altres es moren joves? Des que l’any 1976 Herbert Kaufman va plantejat aquesta pregunta per primera vegada a la seva obra clàssica Are Government Organizations Immortal?, s’han fet nombroses recerques per donar-hi resposta. [1]
