Aplicació de la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la Xina
És possible aplicar la teoria de les xarxes de polítiques públiques a la República Popular de la Xina? Sens dubte, aquesta hi gaudeix d’una popularitat creixent, i un nombre cada vegada més gran d’especialistes en polítiques públiques aprecia el valor de la teoria de les xarxes de polítiques públiques per explicar els avenços i els estancaments en els processos de presa de decisions a la Xina. I, de fet, conceptes com jocs, camps d’interès, xarxes, rondes, punts morts, breakthroughs (avenços importants),solucions de compromís, resultats intencionals i no intencionals, condicions institucionals i gestió de xarxes es poden reconèixer en la política xinesa pràctica. Sobre la base d’una revisió bibliogràfica de les característiques típiques del sistema polític i administratiu xinès (Bell, 2006, 2008; Lieberthal, 2004; Pei, 2006; Saich, 2004; Shevchenko, 2004), les aplicacions recents de la teoria de polítiques públiques als casos de la Xina (Cai, 2005; Hu i Shi, 2006; Lan i Chen, 2005; Peng, 2004; Ren, 2005, 2007; Shi i Hu, 2006; Tang, 2004; Wang, 2006; Xu, 2005; Yu i Liang, 2006; Zhang i Lou, 2007; Zhou, 2007; Zhu, 2006) i el nostre propi treball empíric (Zheng i altres, 2010), s’argumenta que aquest cos teòric és útil per descriure i explicar moltes característiques del procés de formulació de polítiques en el context xinès. No obstant això, les limitacions en el model general apareixen en la captació del sistema polític i administratiu essencialment diferent, en els valors decisivament diferents i en l’aplicabilitat d’alguns mètodes de recerca comuns als països occidentals.