Francisco Longo participa en les jornades “Crisi i treball públic”, organitzades per l’Institut Basc d’Administració Pública (IVAP)

Francisco Longo participa en les jornades “Crisi i treball públic”, organitzades per l’Institut Basc d’Administració Pública (IVAP)

Les jornades van tenir lloc a Vitòria-Gasteiz els dies 7 i 8 de març.

OCDE (2011). Higher Education in Regional and City Development: Catalonia 2011 [L’educació superior en el desenvolupament regional i urbà: Catalunya 2011]

OCDE (2011). Higher Education in Regional and City Development: Catalonia 2011 [L’educació superior en el desenvolupament regional i urbà: Catalunya 2011]

Catalunya és el contribuent principal de l’economia espanyola. Fa temps que és al capdavant de la inversió en recerca i desenvolupament a Espanya i que duu a terme programes d’èxit per atreure el talent. La regió també té una identitat única, amb una llengua pròpia i un patrimoni cultural diferent. Actualment, Catalunya està patint els efectes de la crisi. Com es pot preparar per a l’economia de després de la crisi amb l’ajuda del sistema universitari? Com pot equilibrar l’atracció de coneixement especialitzat de l’estranger amb el foment del talent entre la seva variada població? Com pot alliberar el potencial de les seves universitats perquè contribueixi al desenvolupament local i regional?

Motivació de servei públic i encaix persona-entorn

Motivació de servei públic i encaix persona-entorn

Potser no hi ha cap tema en la recerca sobre gestió pública que hagi captat més l’atenció en un període tan breu de temps com la motivació de servei públic. De fet, des que l’any 1990 Perry i Wise van introduir el concepte, s’han publicat més de 150 articles acadèmics i també s’ha editat un llibre sobre el tema (Perry 2010; Perry i Hondeghem, 2008).

L’ús del modelatge basat en agents per estudiar la governança col·laborativa

L’ús del modelatge basat en agents per estudiar la governança col·laborativa

El modelatge basat en agents (ABM), o modelatge computacional en sentit ampli, és un mètode de recerca a través del qual es pot modelar un comportament de sistema que és un fenomen emergent d’interaccions complexes entre agents (Harrison, Lin, Carroll i Carley, 2007; Levitt, 2004). Segons Levitt (2004), la recerca en ciències socials ha estat guiada per la teoria, les dades empíriques obtingudes dels experiments naturals i les dades dels experiments sintètics. Sosté que el modelatge computacional i la simulació han proporcionat una altra forma de dur a terme la recerca en les ciències socials. Els models basats en agents estan formats usualment per tres components: agents, regles i entorns (Epstein i Axtell, 1996). Els agents es defineixen perquè posseeixen unes propietats úniques, com ara objectius, identificadors, informació i recursos, que són manipulats d’acord amb els interessos de l’investigador. Els agents, a més, segueixen unes regles definides per l’investigador. Les normes, al seu nivell més bàsic, reflecteixen els supòsits teòrics relatius al comportament humà. Algunes regles es defineixen per reflectir escenaris institucionals en els quals els agents interaccionen. Els entorns proporcionen un espai en el qual els agents interaccionen. També proporcionen tasques, recursos i demandes.

Ver uns nova cosmologia

Ver uns nova cosmologia

Hi ha una acció de reraguarda en moltes escoles d’administració pública que consisteix a bloquejar sistemàticament el desenvolupament dels estudis sobre la governança. Aquestes escoles han estat lluitant durant tant de temps per marcar la diferència amb les escoles de negocis que s’han sentit agredides per la problemàtica de la governança que està qüestionant, en gran mesura, la seva veritable especificitat. Com a resultat d’això, moltes escoles d’administració pública s’han permès d’esdevenir res més que meres propagandistes d’una marca de ciència política de règims estatocèntrics, en els quals la governança s’ha convertit en un tema tabú topic o en un objectiu per a la condescendència intel·lectual.

El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

El futur de l’administració pública arreu del món: la perspectiva de Minnowbrook

La Conferència de Minnowbrook, que se celebra cada vint anys, és una de les conferències acadèmiques més importants sobre l’administració pública als Estats Units. Minnowbrook I, que va tenir lloc a Minnowbrook, el centre de conferències de la Syracuse University, el 1968, va assenyalar l’inici de la “nova administració pública”. A Minnowbrook II, que es va celebrar el 1988, es va reflexionar sobre l’impacte de la “nova administració pública”. Tant Minnowbrook I com Minnowbrook II van donar lloc a publicacions importants, històriques. Aquest article (tal com succeeix amb el llibre del mateix títol, The Future of Public Administration around the World: The Minnowbrook Perspective) presenta el millor de Minnowbrook III, que es va celebrar al final del 2008.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.