Visita guiada i sopar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb Maite Ocaña, directora del museu
Barcelona, 15 d’abril de 2010
Les teories existents de la integració europea i la constitucionalització no reflecteixen adequadament la importància constitutiva dels instruments de governança per a l’evolució de la Unió Europea (EU). En comptes d’això, la UE es caracteritza per dues dimensions constitutives complementàries: una dimensió de governació organitzada jeràrquicament i una dimensió de governança basada en una xarxa heterojeràrquica.
El tema de la innovació sovint s’ha enfocat a partir dels conceptes d’idees revolucionàries i tecnologies molt avançades, i del paper de persones carismàtiques i que no segueixen les normes. Una gran part de la literatura està dedicada a empreses privades a l’avantguarda, amb alts nivells de flexibilitat i amb llibertat per perseguir grans idees. Només s’hi esmenten els governs en tant que ofeguen la innovació o en relació amb les mesures que s’haurien de prendre per promoure-la. Des de fa temps, el punt d’unió entre les xarxes de contactes i la difusió de la innovació ha suscitat l’interès de les anàlisis que pretenen rastrejar l’extensió de receptes de nous medicaments per part dels metges o la dispersió de noves varietats de llavors entre els agricultors. Malgrat tot, com la majoria d’estudis sobre la innovació, es refereixen de forma gairebé exclusiva al sector privat i, o bé no esmenten la innovació dins del govern, o bé consideren que el paper del govern és simplement el de facilitar la innovació en altres llocs.
El Programa Partners d’ESADE, juntament amb la Unió Catalana d’Hospitals, presenta la publicació Observatori de la cooperació publicoprivada en les polítiques sanitàries i socials, inclosa a la col·lecció “Relats Partners”. ESADE Barcelona, 21 de gener de 2010.