I ara... Quin sector públic i com finançar-lo?
22/11/2010, Madrid. El Club Direcció Pública ESADE Alumni et va convidar a aquesta taula rodona, que porta per títol "I ara... Quin sector públic i com finançar-lo?".
Resultados para la busqueda:
Eficàcia malgrat la col·laboració: les interioritats de les xarxes de col·laboració del servei públic holandès
Tot i que els governs centrals confien cada cop més en les xarxes de col·laboració regionals per aplicar la seva política nacional, l’eficàcia d’aquestes xarxes —el constructe d’“eficàcia de la xarxa’ en si mateix— ha estat qüestionada i poc compresa. Hem definit l’eficàcia de la xarxa sobre la base de dos tipus de resultats: els resultats del procés i els resultats del contingut. Com ho il·lustren els casos d’estudi de dues xarxes de col·laboració en dues regions diferents dels Països Baixos, considerem que, a curt termini, es poden obtenir resultats a costa de la construcció de la cohesió i el rendiment sostenible.
Com contribueixen les noves tecnologies a l'eficiència del govern local?
ESADE Barcelona, 12 de novembre de 2010. Jornada de presentació de l’estudi de recerca de Localret, que ha estat desenvolupat per l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE. Sota el títol "Les noves tecnologies i la modernització del món local", l’estudi posa de relleu la relació entre les TIC i les estructures organitzatives als governs locals, en el marc de la gestió per resultats (document adjunt).
Eixamplant els límits de la recerca en xarxes completes als sectors públic i no lucratiu
Les xarxes organitzatives han estat un important focus d’interès entre els estudiosos de la gestió pública, almenys des de mitjan anys noranta, com ho exemplifica l’obra d’O’Toole (1997), Agranoff i McGuire (2001), i d’altres, com també el meu treball conjunt amb alguns col·legues i estudiants. Primer, la majoria de la literatura sobre el tema de les xarxes era o bé descriptiva o bé prescriptiva; després, es va centrar més en les activitats de networking dels directius (cf. l’estudi de Meier, O’Toole i altres sobre el networking als districtes escolars de Texas) que en les xarxes organitzatives com a sistemes de producció. Més recentment, però, els estudiosos han començat a analitzar amb profunditat algunes de les propietats bàsiques de les xarxes com a sistemes globals utilitzant estudis de casos (Moynihan, 2005, 2009; Herranz, 2008), com també enfocaments més quantitatius, inclosa la recerca longitudinal sobre l’evolució de la xarxa (Isett i Provan, 2005; Provan, Huang i Milward, 2009). Tanmateix, l’estudi de xarxes finançades públicament encara no és prou madur i hi ha moltes qüestions que s’han d’afrontar per primera vegada o bé més amb profunditat.
Per què no aconsegueix augmentar la productivitat del govern? La nova gestió pública i la seguretat social al Regne Unit
La productivitat és una mesura clau del rendiment, que consisteix en la ràtio dels resultats obtinguts respecte als inputs utilitzats per produir-los. Almenys des de la dècada dels anys vuitanta, els estudiosos de la gestió pública han analitzat els factors determinants de la productivitat entre les organitzacions del sector públic, reflectint l’enfocament que han adoptat els economistes del sector privat, almenys des de la dècada dels cinquanta (Solow, 1957). Tanmateix, la majoria dels treballs empírics sobre la gestió pública s’han centrat en determinades àrees descentralitzades, com els departaments de policia, les oficines de correus, etc., en les quals es poden comparar els registres de múltiples productors locals (vegeu Garricano i Heaton, 2007; Lehr i Lichtenberg 1998; Mukhopadhyay et al. 1997). Pocs estudis empírics se centren en organismes públics del govern central, que són únics i no es poden comparar amb cap òrgan equivalent. Les comparacions del rendiment al llarg del temps són possibles en aquest cas; tanmateix, històricament han mancat dades anuals fiables per construir ràtios de productivitat coherents al llarg del temps.
Consell assessor
