Les tres onades de la governança
Actualment, trobem el terme governança per tot arreu. S’ha convertit en una paraula ambigua, ja que té molts significats diferents, sovint contradictoris. Tanmateix, aquest tipus de confusions són habituals en les ciències socials. Paraules clau com burocràcia, democràcia, igualtat i fins i tot nocions molt menys grandiloqüents com eficiència i descentralització són font d’interminables debats i discrepàncies. La governança no n’és, evidentment, una excepció. Aquest document pretén aclarir l’ús d’aquest terme a l’Administració pública. [1] Rhodes (2000) identifica set usos: la governança corporativa, la nova gestió pública, la bona governança, les relacions internacionals (incloent-hi la Unió Europea), la teoria de sistemes sociocibernètics, la nova política econòmica amb influències marxistes i la governança per xarxes (network governance). Només pretenc mostrar la diversitat que hi ha; no proporcionaré, per tant, ni resums ni crítiques d’aquestes versions diferents. Només donaré un consell: no utilitzeu mai el terme governança sense un adjectiu qualificatiu. Per als estudiants d’Administració pública, al principi la idea dominant era la governança per xarxes, que es referia a la gestió de les xarxes interorganitzatives, autoorganitzades (Rhodes, 1997a). Així i tot, avui en dia és més necessari parlar de tres onades de governança a la literatura de l’Administració pública; del canvi de la governança per xarxes a la metagovernança i a la governança descentralitzada. Per a cada ús, proporciono un breu resum del raonament que fa i un exemple de treball sobre la qüestió.
