En aquesta taula rodona, que tingué lloc a ESADE Barcelona el 22 de juny de 2010, es va reflexionar sobre la gestió de la inversió industrial pública i es van compartir experiències d’èxit en desenvolupaments empresarials gràcies a la inversió pública.
Autors: Àngel Saz-Carranza, coordinador del Programa Partners i doctor de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, i Robert Agranoff, de l’Institut d’Assumptes Públics i Ambientals.
Autors: Àngel Saz-Carranza, coordinador del Programa Partners, i Ferran Curtó, col·laborador acadèmic de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE.
Actualment, trobem el terme governança per tot arreu. S’ha convertit en una paraula ambigua, ja que té molts significats diferents, sovint contradictoris. Tanmateix, aquest tipus de confusions són habituals en les ciències socials. Paraules clau com burocràcia, democràcia, igualtat i fins i tot nocions molt menys grandiloqüents com eficiència i descentralització són font d’interminables debats i discrepàncies. La governança no n’és, evidentment, una excepció. Aquest document pretén aclarir l’ús d’aquest terme a l’Administració pública. [1] Rhodes (2000) identifica set usos: la governança corporativa, la nova gestió pública, la bona governança, les relacions internacionals (incloent-hi la Unió Europea), la teoria de sistemes sociocibernètics, la nova política econòmica amb influències marxistes i la governança per xarxes (network governance). Només pretenc mostrar la diversitat que hi ha; no proporcionaré, per tant, ni resums ni crítiques d’aquestes versions diferents. Només donaré un consell: no utilitzeu mai el terme governança sense un adjectiu qualificatiu. Per als estudiants d’Administració pública, al principi la idea dominant era la governança per xarxes, que es referia a la gestió de les xarxes interorganitzatives, autoorganitzades (Rhodes, 1997a). Així i tot, avui en dia és més necessari parlar de tres onades de governança a la literatura de l’Administració pública; del canvi de la governança per xarxes a la metagovernança i a la governança descentralitzada. Per a cada ús, proporciono un breu resum del raonament que fa i un exemple de treball sobre la qüestió.
Vet aquí una de les paradoxes principals dels darrers trenta anys: mentre celebràvem la idea de la sobirania popular, atorgàvem un poder extraordinari als tecnòcrates, que eren escrupolosament protegits de la influència pública. La crisi financera, però, ens ha recordat les limitacions i els perills de regla del guardià (guardian rule).
ESADE va acollir un grup de 76 joves veneçolans, escollits per l’Associació Lidera com a representants dels líders veneçolans del futur, els dies 15, 16 i 17 de març. Durant un mes, aquest grup heterogeni va visitar diferents universitats per entendre millor com es desenvolupa l’economia mundial.
