L’evolució de les organitzacions

Tot i que aquest article és breu, per desgràcia no ho és el tema que tracta: la pregunta sobre la lògica de l’evolució de les organitzacions des dels models més simples fins als més complexos que trobem al voltant nostre. Si bé no és possible considerar una qüestió com aquesta en poques paraules, potser si renunciem per endavant al llenguatge tècnic podrem intentar analitzar-ne tres o quatre conceptes amb una mirada a vol d’ocell. El primer és el de model organitzatiu. Les organitzacions que coneixem (públiques, com les agències estatals, i privades, com les empreses i organitzacions de la societat civil) es poden analitzar segons determinades categories que anomenem models organitzatius. Aquests models comencen essent simples (una mena d’infància organitzativa) i després evolucionen cap a esquemes cada vegada més complexos, capaços de produir més resultats que els anteriors i més nous.

La creixent tendència a l’externalització i el repte de la “compra intel·ligent” en gestió pública

La creixent tendència a l’externalització i el repte de la “compra intel·ligent” en gestió pública

L’Administració local japonesa ha intentat subcontractar i signar acords de col·laboració amb entitats sense finalitat de lucre tot incorporant els principis ètics NGP i el lema “del govern al bon govern”. Tanmateix, després d’establir l’estructura i la gestió orientada a serveis molt intensius, els governs locals continuen atrapats en la dependència del desenvolupament històric de les seves capacitats. En altres paraules, els governs locals encara no han assimilat les noves capacitats per afrontar els nous reptes que comporten els canvis en l’Administració local. D’una banda, la xarxa en expansió, però alhora fragmentada, de prestació de serveis amb entitats no governamentals fa pressió en el Govern local per posar en marxa els sistemes de compra intel·ligent, en lloc de centrar-se en el concepte de proveïdor únic exclusiu. D’altra banda, la xarxa de serveis múltiples i basats en la col·laboració complica l’accountability. Ara calen mètodes molt més sofisticats per donar garanties, més que quan es treballava en la simple dicotomia de l’esfera pública i privada. Per tot plegat, és necessari i inevitable posar en marxa aquestes noves capacitats de l’Administració local, però encara s’ha d’avançar. Si l’Administració no s’adapta al canvi, els fonaments del Govern local seran més vulnerables.

Una introducció a la metagovernança com a gestió pública

Una introducció a la metagovernança com a gestió pública

La metagovernança proporciona una àmplia perspectiva, que pot evitar que el sector públic es vegi implicat en nous problemes. No es tracta d’un nou “superestil de governança”, sinó d’una actitud i un enfocament per ajudar a solucionar alguns dels errors típics de cadascun dels estils i de les seves combinacions. La metagovernança no planteja més problemes per al debat actual sobre com modernitzar el nostre sistema democràtic, sinó que pot ser utilitzada en diferents concepcions de democràcia. I, finalment, la metagovernança no és “tenir un biaix racional”; és adoptar una perspectiva “per sobre” de la discussió entre caos i racionalitat.

La implementació de la gestió de l’acompliment del sector públic: la construcció d’una cultura orientada a l’acompliment

La implementació de la gestió de l’acompliment del sector públic: la construcció d’una cultura orientada a l’acompliment

Les organitzacions del sector públic d’arreu del món han adoptat el concepte de gestió basada en els resultats (GBR). La base conceptual de la GBR és ben coneguda: mesurar els resultats per tal de definir el valor dels programes de servei públic. No obstant això, la implementació de pràctiques de GBR sovint ha d’afrontar tot un seguit de reptes. Aquest article examina un d’aquests reptes, concretament la necessitat de desenvolupar una cultura organitzacional orientada a l’acompliment amb l’objectiu d’optimitzar l’adopció de pràctiques de GBR. En primer lloc, l’article examina el concepte de gestió de l’acompliment organitzacional (organizational performance management, OPM) com una aproximació a la GBR; tot seguit, defineix una cultura organitzacional orientada a l’acompliment i presenta dos casos d’organitzacions del sector públic en procés de desenvolupar aquesta cultura.

Ros:

Ros: "La relació de polítics i directius professionals és complicada”

L’alcalde de Lleida lliura els diplomes de la 5a edició del Màster en Direcció Pública d’ESADE.

PARTNERS Invitació: “L’aportació del sector privat en la implementació de les polítiques públiques en els serveis sanitaris i socials”

Acte de signatura del conveni del Programa PARTNERS entre ESADE i la Unió Catalana d’Hospitals. Espai ESADEFORUM (av. de Pedralbes, 60-62), dijous 2 d’octubre de 2008, de 17 a 19 h.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.