Les noves formes de fer política es presenten amb una certa ambigüitat. En general, no es corresponen amb el que actualment s’entén per bones polítiques, processos eficaços i partners de confiança. En la nostra recerca intentem entendre com afronten aquestes ambigüitats els directius públics.
El programa de l'Escola Internacional d'Estiu es va iniciar l’any 1994, quan professors de diversos programes de màster en Administració Pública i en Gestió de Projectes van decidir ampliar el seu currículum nacional amb una experiència d'aprenentatge internacional. Va ser llavors quan es va crear un partenariat per promoure tant el desenvolupament pedagògic com una escola d'estiu. Les escoles d'estiu es van alternant anualment entre les universitats i les escoles de negocis associades.
Al nostre entendre, la gestió dels contractes és una habilitat crítica per a tots els gestors públics contemporanis. Els gestors han d'aprendre a redactar els requisits contractuals i a aconseguir ofertes que suposin obtenir serveis i productes importants al millor preu i amb la màxima qualitat possibles. Els gestors han d'aprendre a treballar amb aquestes organitzacions privades externes i de caràcter no lucratiu, així com a gestionar-ne i a mesurar-ne els resultats. Compartir informació en tots dos sentits resulta essencial per a la presa de decisions en un entorn organitzatiu en xarxa. Els gestors també han d’aprendre a participar en equips formats per socis tant públics com privats. A més, els estudiants i els professionals de l'administració pública han de situar aquestes noves pràctiques de gestió en un context més ampli de teoria de la representació i de l'ètica pública. Quin efecte té aquest nou sector públic sobre la democràcia representativa? Com ens protegim de la corrupció i d'altres possibles violacions de la confiança pública?
Els inicis del segle XXI estan marcats per transformacions importants de caràcter socioeconòmic, impulsades per l’impacte de nous conceptes tecnològics. D’una banda, infraestructures com les mobile telecoms motiven canvis en l’àmbit laboral (tipus d’ocupació, organització del treball, cultura laboral), en els negocis (mercats emergents, relacions client-proveïdor, eficiència i economia) i, dins i tot, en el model de ciutat. D’altra banda, les diverses eines 2.0 (blocs, wikis, xarxes socials, podcasts, magatzems de vídeos i fotos, etc.) representen una autèntica revolució pel que fa al paper de l’usuari, al desenvolupament de continguts o al concepte de relació.
Paral·lelament –o complementàriament, com es vulgui dir– als assumptes prioritaris de l’agenda mexicana que s’estan atenent en aquests moments, molts dels quals són coneguts gràcies a la premsa internacional, com ara els relacionats amb la lluita contra el narcotràfic, la reforma energètica, la modernització educativa, la suficiència alimentària, les mesures d’emergència de caràcter econòmic, etc., es continua treballant en altres fronts. Els temes vinculats a la millora de la gestió en el marc de les reformes de l’Administració pública no en són l’excepció. Ben al contrari. Afortunadament, hi ha sectors dins la pròpia Administració que consideren que aquests assumptes no deixen de ser importants.
Els empleats públics, són uns dropos o tenen un compromís molt més gran del que podríem esperar tenint en compte que reben una compensació sovint modesta i que ben sovint són blanc de les crítiques de l'opinió pública? Motivation in Public Management: The Call of Public Service (Oxford University Press, 2008; http://www.oup.com/uk/catalogue/?ci=9780199234035) es planteja aquesta i altres qüestions que són molt oportunes en una època en què s'està reformant el sector públic. El llibre passa revista a la recerca actual sobre la motivació i avalua l'estat actual del nostre coneixement científic, per arribar a la conclusió que un corpus de recerques significatiu demostra que els empleats públics tenen una dedicació molt més gran del que sembla a partir de les imatges de la cultura popular o de la majoria de les recerques econòmiques. El llibre planteja un cas teòric i empíric convincent per a una visió generalment positiva de la motivació dels empleats públics, i explora les implicacions de la recerca respecte a com podríem redissenyar les tasques, els entorns de treball, l'estratègia i la política de les organitzacions i els sistemes d'implementació de polítiques i de prestació de serveis. El llibre és fruit de la col·laboració entre acadèmics europeus i nord-americans.
