Els dos futurs de l’administració pública
Si bé durant les darreres dècades l’administració pública ha experimentat transformacions considerables, no hi ha cap motiu per esperar que no hagin de produir-se més canvis en el futur immediat. En la primera dècada del segle xxi el sector públic és molt diferent del que anava associat a l’estil de govern tradicional. D’acord amb aquesta visió del govern, el sector públic prestava els serveis públics directament, a través d’organitzacions jeràrquiques dotades d’un personal que majoritàriament eren empleats de carrera contractats mitjançant sistemes de personal formalitzats, i gestionats d’acord amb un sistema retributiu basat en l’antiguitat i en el rang (vegeu Walsh i Stewart, 1992). El model general de canvi de les darreres dècades ha consistit a “descentralitzar” el sector públic, traslladant la prestació de serveis fora de les organitzacions ministerials en benefici del recurs a organitzacions no governamentals semiautònomes, a agències i a acords de diversa naturalesa que impliquen actors del sector privat en la prestació de molts serveis públics (vegeu Peters, 2001; Pollitt i Talbot, 2004). Fins i tot quan el govern hauria de decidir prestar els serveis per si mateix, recorre més sovint a instruments més “suaus” associats a la “Nova Governança” (Salamon, 2001).
