Lab
Lab 1
Lab 2
Lab 3
Lab 4
Lab 5

Resultados para la busqueda:

Estructures de governança, i mesurament i gestió de l’acompliment en els sistemes educatius superiors portuguès i britànic

Estructures de governança, i mesurament i gestió de l’acompliment en els sistemes educatius superiors portuguès i britànic

En les últimes dècades, molts factors han contribuït a impulsar una reforma de les institucions educatives superiors. Entre ells destaquen els següents: en primer lloc, el pas d’un sistema educatiu superior per a una elit a un sistema de masses; en segon, la diversificació d’institucions, estudiants i títols universitaris; en tercer lloc, una competència més gran entre les institucions; en quart, la dificultat creixent de finançar les institucions exclusivament amb fons públics; en cinquè lloc, la substitució de l’estat pel sector privat com a principal empleador dels universitaris graduats, i, finalment, l’aparició de nous plantejaments en les polítiques públiques, com la NPM.

01-09-2008 Ana Isabel Melo 0
La rendició de comptes quan no hi ha autoritat jeràrquica: opinions dels professionals dels partenariats publicoprivats

La rendició de comptes quan no hi ha autoritat jeràrquica: opinions dels professionals dels partenariats publicoprivats

Quines funcions fa la rendició de comptes (accountability) en els partenariats publicoprivats en què un partner no té cap autoritat sobre els altres ni cap control sobre els resultats? Aquest article té per objectiu aclarir aquesta qüestió per mitjà de l’estudi dels participants dels partenariats formats entre escoles públiques de primària i secundària (K-12 public schools) i organitzacions privades i/o sense finalitat de lucre dels Estats Units. Les conclusions confirmen la idea que la rendició de comptes juga un paper més gran en la gestió pública que el que mostra la idea de responsabilitat (answerability). S’identifiquen cinc funcions possibles de rendició de comptes: mapatge i manifestació d’expectatives; mobilització i motivació (a priori); monitoratge i mesurament del progrés i l’acompliment; modificació, i mobilització i motivació (a posteriori).

01-09-2008 Muhittin Acar, Chao Guo & Kaifeng Yang 0
Més exemples de partenariats publicoprivats d’Austràlia: n’acabarem aprenent?

Més exemples de partenariats publicoprivats d’Austràlia: n’acabarem aprenent?

Els partenariats publicoprivats (PPP) a Austràlia són una popular estratègia d’aprovisionament per als governs, especialment a l’hora de desenvolupar importants infraestructures econòmiques (Johnston i Gudergan, 2007). En general, sobretot en dos dels estats més comercials ―Nova Gal·les del Sud i Victòria―, els governs regionals destinen entorn del 10 % del total de la inversió en infraestructures en partenariats publicoprivats. Durant els propers deu anys o fins i tot més, es preveu que es destinin milers de milions de dòlars al desenvolupament de les infraestructures, a tots els nivells de govern, en què els partenariats publicoprivats continuaran essent un plantejament popular a l’aprovisionament. Tanmateix, tal com assenyala Chung (2008), la manera com s’han gestionat els PPP en el marc australià de vegades posa en dubte la legitimitat dels governs.

01-09-2008 Judy Johnston & Siegfried Gudergan 0
Allò petit (ja no) és bell, la xarxa sí que ho és. Però podem gestionar-la? Evidències de xarxes de govern local a la regió del Laci

Allò petit (ja no) és bell, la xarxa sí que ho és. Però podem gestionar-la? Evidències de xarxes de govern local a la regió del Laci

La filosofia segons la qual “el que és petit és bell” mai no ha resultat atractiva per als governs locals. Ben al contrari, durant la passada dècada sembla que el model en xarxa ha anat guanyant terreny. Tanmateix, n’hi ha prou de crear una xarxa per obtenir tots els beneficis que la literatura atribueix a aquesta solució estratègica? La recerca analitza per mitjà de l’anàlisi estadística les xarxes de govern local a la regió italiana del Laci.

01-09-2008 Denita Cepiku 0

L’evolució de les organitzacions

Tot i que aquest article és breu, per desgràcia no ho és el tema que tracta: la pregunta sobre la lògica de l’evolució de les organitzacions des dels models més simples fins als més complexos que trobem al voltant nostre. Si bé no és possible considerar una qüestió com aquesta en poques paraules, potser si renunciem per endavant al llenguatge tècnic podrem intentar analitzar-ne tres o quatre conceptes amb una mirada a vol d’ocell. El primer és el de model organitzatiu. Les organitzacions que coneixem (públiques, com les agències estatals, i privades, com les empreses i organitzacions de la societat civil) es poden analitzar segons determinades categories que anomenem models organitzatius. Aquests models comencen essent simples (una mena d’infància organitzativa) i després evolucionen cap a esquemes cada vegada més complexos, capaços de produir més resultats que els anteriors i més nous.

01-09-2008 Jorge Hintze 0
La creixent tendència a l’externalització i el repte de la “compra intel·ligent” en gestió pública

La creixent tendència a l’externalització i el repte de la “compra intel·ligent” en gestió pública

L’Administració local japonesa ha intentat subcontractar i signar acords de col·laboració amb entitats sense finalitat de lucre tot incorporant els principis ètics NGP i el lema “del govern al bon govern”. Tanmateix, després d’establir l’estructura i la gestió orientada a serveis molt intensius, els governs locals continuen atrapats en la dependència del desenvolupament històric de les seves capacitats. En altres paraules, els governs locals encara no han assimilat les noves capacitats per afrontar els nous reptes que comporten els canvis en l’Administració local. D’una banda, la xarxa en expansió, però alhora fragmentada, de prestació de serveis amb entitats no governamentals fa pressió en el Govern local per posar en marxa els sistemes de compra intel·ligent, en lloc de centrar-se en el concepte de proveïdor únic exclusiu. D’altra banda, la xarxa de serveis múltiples i basats en la col·laboració complica l’accountability. Ara calen mètodes molt més sofisticats per donar garanties, més que quan es treballava en la simple dicotomia de l’esfera pública i privada. Per tot plegat, és necessari i inevitable posar en marxa aquestes noves capacitats de l’Administració local, però encara s’ha d’avançar. Si l’Administració no s’adapta al canvi, els fonaments del Govern local seran més vulnerables.

01-09-2008 Masao Kikuchi 0
Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.
Acceptar Rebutjar Configurar